María Jurado
M’escapo quan he de definir-me. Recordo quan escoltava música i no parava de somiar i de tenir idees. O quan vaig descobrir les Piezas Distinguidas de La Ribot. O aquella vegada que em vaig comprometre amb aquella gran cosa després d’una classe de Roberto Fratini. Quan vaig escoltar Søren en escena. El moment després d’acabar La campana de vidre. Quan viatjo sola. Quan arriba una ruptura. Quan: i Ara? de vegades immòbil. Només puc observar. Tímida i crítica. Intento saber una mica més. Cada vegada. Avui, m’entrego a la investigació. Ha de ser així en cada peça. Penso diferent per poder contradir-me constantment. On deu estar el misteri aquesta vegada?
