Milagros García Salgueiro
Em dic Milagros, vaig néixer el 15 de setembre de 1993 a Buenos Aires, Argentina. Sóc filla de docents i la primera de tres germans. Als 7 anys la meva família va anar a viure a un poble de la província de Córdoba, on estàvem envoltats de muntanyes, immigrants alemanys, gauchos i chacareras.
Els meus primers passos com a ballarina els vaig fer davant d’un mirall de cos sencer i al ritme de música tradicional gallega. En veure’m, la meva mare em va apuntar a totes les classes de dansa per a nens i nenes del poble. Vaig passar de ballar tango i folklore argentí, a ballar danses espanyoles, ballet i, finalment, contemporani. Al mateix temps, el meu pare va insistir que estudiés música, passant molts anys davant del piano i practicant solfeig, una cosa que aleshores detestava.
Als 18 anys vaig anar a viure a la ciutat de Córdoba, on vaig fer els meus estudis a la Universidada Provincial de Córdoba i vaig col·laborar amb diferents companyies de dansa i teatre d’allà. Als 22 anys vaig anar a viure a Barcelona amb el desig de continuar ballant tot el que pogués. Vaig treballar de cambrera, de venedora en una peixateria, de model d’art, en foodtrucks, a les festes majors de Gràcia. Vaig fer nous amics. Vaig aprendre a parlar anglès. Em vaig enamorar i desenamorar. Vaig viatjar. Vaig fer audicions horroroses. Vaig tastar els calçots. I sempre que vaig poder, vaig seguir ballant.
Als 25 anys, juntament amb Valentina Azzati, vaig formar el projecte Si Los Martes Fueran Viernes. Entre els 22 i els 31 anys vaig col·laborar amb diferents companyies i projectes, alguns més suggerents que d’altres, però tots van deixar alguna marca en la manera com ballo i entenc l’escena. Alguns d’ells: LaCerda, João Fiadeiro, Colectivo La Majara, Los Informalls, Lucas Condró i Mal Pelo. També vaig descobrir la pedagogia, que em va portar a realitzar els laboratoris Prácticas para un Futuro, participar en els projectes ENRESiDÈNCiA i SuDanza, i donar classes en diversos espais. També vaig redescobrir el meu interès per la música i vaig començar a crear el disseny sonor de les peces de SLMFV i a assessorar diversos col·legues. També vaig descobrir el cinema de Lynch, de Varda, de Rohrwacher i Plats Bruts, la sardana i els correfocs. També vaig conèixer el poble on va néixer el meu avi a Galícia i la meva família espanyola. També vaig descobrir Kali Malone, els llibres d’Irene Solà i vaig veure per primera vegada un castell medieval. També vaig descobrir les murades i les místiques medievals que van inspirar el meu primer solo Es pecado que una virgen ría con descaro.
De moment, segueixo ballant. I com deia la meva àvia, “gràcies a Déu” estic bé.
