Néstor García és artista i comissari independent. Estudia teatre a l’Institut del Teatre (Barcelona) i coreografia a P.A.R.T.S (Brussel·les). Després de la seva graduació produeix algunes peces escèniques que han estat presentades a prestigiosos festivals internacionals. Des del 2012 la seva producció vira cap a les arts visuals com a conseqüència de les seves contínues col·laboracions amb artistes com Tino Sehgal i Dora García.
La seva pràctica s’articula a partir de conceptes com coreografia social. Hi posa l’èmfasi en les maneres en què la ideologia i la cultura material han influenciat les nostres coreografies del dia a dia, servint com a patrons per a l’organització social moderna. D’altra banda investiga amb formats que qüestionen l’esdeveniment expositiu com una entitat material, considerant els cossos i la història oral com a possibles plataformes per a l’exposició i la conservació d’obres d’art.
Actualment combina la seva producció artística amb la codirecció de Pols, espai d’art independent a València, i la cocuradoria del festival Sâlmon a Barcelona.
- 2022 · col·laboració amb el Festival Sâlmon · Desktop Archives 2.0
- 2022 · col·laboració amb La Granja · Desktop Archives
Desktop Archives és una investigació teoricopràctica de llarg recorregut entorn de la somatització de dades i materials digitals. En ella propose indagar en les possibilitats i estratègies per a la re-apropiació de materials digitalitzats a través del propi cos, somatitzant dades i retornant-les a formes analògiques a través de la dansa, la performance i la transmissió oral. L’objectiu és especular al voltant de la possibilitat de generar un cos-màquina col·lectiu que actue com a suport d’emmagatzematge i reproducció d’arxius digitals, proposant formes més sostenibles de transmissió de dades i recuperant amb els nostres cossos les bases materials de l’economia digital.
Durant aquesta residència m’he centrat en l’ús de la imatge d’arxiu com a matèria espectral, a partir de la qüestió de com podem tornar a materialitzar cossos i espais que han quedat atrapats al vast arxiu audiovisual d’internet. Activar-los en el present per teixir un relat entre allò que ja no és però roman i allò que encara no és. Un ésser-amb els espectres trasbalsant el present viu, davant els fantasmes del qual encara no han nascut o dels que ja han mort.