< Tornar

Núria Andorrà

Núria Andorrà, de formació càssica i contemporànea però sempre bebent d’altres fonts d’inspiració. Núria proposa un univers on les imatges, el so i el cos s’uneixen per transmetre en igualtat les mateixes emocions i crear des de la interdisciplinarietat. Ha tocat amb Agustí Fernández, Fred Frith, Le Quan Nihn, Ingar Zahr, Joëlle Léandre, Mats Gustafsson, Pablo, Ledesma, Nate Wooley, Frances-Marie Uitti, Joe Morris, Ramon Prats, Tom Chant, Joachim Badenhorst, Yasmine Azaiez, Anne-liis, Poll, Nuno Rebelo, Marc Vilanova, Alessandra Rombolà, Christiane Bopp. I amb els ballarins Julyen Hamilton, Manel Salas, Constanza Brncic, Andrés Corchero, Paolo Cingolani, Iris Heitzinger. Ha col·laborat amb els grups de música contemporània Icarus Ensemble, Algoritmo, Ensemble Abstraï, Murtra Ensemble, Barcelona 216, Kammart, Patschwork Ensemble i Morphosis Ensemble. També ha treballat amb Carles Santos, Hector Parra, Matmos i en diferents espectacles interdisciplinaris. Rep el premi Puig Porret del Mercat de Música Viva de Vic 2019, el premi especial Zirkòlika 2020 i el premi “Alícia” de l’Acadèmia de la Música Catalana pel seu espectacle interdisciplinari “Constel.lacions”.És professora d’improvisacio a l’Esmuc i imparteix workshops a diferents conservatoris superiors d’europa. És porfessora de percussió al conservatori de Reus. És directora artística de MontMusic Festivali d’Improject Ensemble.

 

Últim projecte en residència

Miratge (2022) és una peça en què el so, el moviment i la performance actuen dins d’un marc amb una lògica escènica i on es troben la música i la dansa. El so i el moviment flueixen en un mateix nivell de sensibilitat i jerarquia, una mateixa idea com a forma d’art. Miratge: alguna cosa que és i que deixa de ser, present, però no, un espai on apareix i desapareix. Una visó entre els dos mons, el real i l’irreal, que deixa una impremta en l’emoció i en la imaginació.

A escena, hi apareixen una sèrie d’elements físics creats pel luthier Dani Guisado, unes estructures sonores que formen part de l’escenografia que permeten a tots dos intèrprets desxifrar la trama. En aquest cas es proposen moure els sons amb la intenció de treure’n la part més pura per fer una mescla de cada un dels components el més destil·lada possible per extreure’n l’essència. Es parteix de la senzillesa per anar a la complexitat.

Arxiu residències Graner

  • 2022 · Amb Mercat de les Flors · Miratge (amb Manel Salas)