› Territori

Projecte de recerca de Dianelis Diéguez, en diàleg amb el Graner

Més que una recerca Habitar el comú és un estadi, un estar, un pretext per apropar-se a espais de pràctiques artístiques i comprendre la naturalesa dels vincles que en ells es creen. Habitar el comú no pretén crear (hi ha massa pes en aquesta paraules), més aviat es dedica a escoltar, a buscar, a intentar recórrer la línia imperceptible que ens uneix sempre a alguna cosa, a algú, a una altra cosa.

Durant la nostra estada al Graner hem repassat les petjades de vuit anys de treball i d’ubicació al barri de la Marina a la Zona Franca. Vam conèixer el barri, els seus veïns, vam passar fins i tot una pandèmia mundial, però sobretot, vam tenir temps, el temps suficient per entendre que els que vam arribar a Graner som també veïns, veïns visitants, però veïns a la fi i al el cap. Habitar el comú ha explorat aquestes relacions veïnals i s’ha preguntat com són aquests veïns, els de dins i els de fora. Es coneixen, mengen junts, conversen? De què parlen? A què vénen els que arriben? Quina és la seva memòria d’aquest lloc i quina la de el lloc sobre ells? Habitar el comú no ha tingut forma fixa, de moment ha estat una cadena de preguntes sostingudes en col·lectiu, un dispositiu per aprofundir en les relacions que succeeixen i exercitar-les.

Partint del cos de treball de ‘A quatre potes’, un projecte al voltant de la noció de taula com a dispositiu, context i espai d’acció – disrupció, nyamnyam planteja una nova investigació i formalització en relació a les línies de treball del Graner i el context del Barri de La Marina.

Després de diverses etapes que han portat el projecte a prendre formats diversos com ara publicacions, intervencions, tallers, programa de ràdio o un cicle d’exposicions, nyamnyam planteja una recerca per portar tots els continguts generats a allò performatiu, en un temps i espai comú. Es pretén generar un dispositiu escènic, que en ell mateix qüestioni nocions pre-establertes en els territoris de la dansa o el teatre en la seva formalització, en la línia del treball escènic anterior (‘COMIDA, 8.000 años después’).

Així, es segueix investigant les possibilitats del format d’instal·lació performativa, creant un espai d’acció de lliure circulació i comú entre públic i creadors. D’aquesta manera, es vol seguir indagant sobre l’espai performatiu, la inclusió del que és constructiu, la relació amb el públic, l’aparició de la quotidianitat en el fet escènic, les fronteres entre el format de diferents situacions que normalment no succeeixen en un mateix context, i la possibilitat que aquestes ‘escenes’ generin un lloc estrany entre realitat i ficció.

En el pla conceptual, pretén activar idees que han ressonat durant tot el projecte i que s’alineen amb alguns dels eixos de treball del Graner, com l’artesania entesa d’una manera expandida, el gest com a (micro) acció política, la retroalimentació que posa en circulació lògiques pròximes a l’ecologia, i l’exploració dels imaginaris socials com a aliment per al pensament i la pràctica contemporània.

Dins d’aquest marc de pensament, i després de que el projecte passés per l’Isadora and Raymond Duncan Dance Research Center de Grècia, la figura d’en Raymond Duncan (germà d’Isadora) i el modus operandi de les eco-comunitats en el que es practicava l’accionisme i la cinemàtica, pren també un pes important en l’investigació. En aquest context, les pràctiques artesanals i artístiques no es delimiten, unides en un diàleg continu amb la vida quotidiana.

Partint d’aquest concepte de comunitat, i d’entendre la vida quotidiana com a part intrínseca de la práctica artística, el projecte es relaciona de manera directe amb el Barri de la Marina. En una lògica de teatre de quilòmetre zero, es treballa amb el que és local en la màxima extensió del terme, sigui amb els aliments, els relats, els materials, les persones o els microorganismes. S’han iniciat converses amb col·lectius del barri, centrant l’atenció en les veus joves que han estat menys escoltades en els processos de treball anteriors.

Un projecte a càrrec de nyamnyam (Iñaki Alvarez i Ariadna Rodríguez) En col·laboració amb Laura Benítez, Pedro Pineda, Salva Sanchís. Amb la complicitat de l’Isadora and Raymond Duncan Dance Research Center (Grècia)

• Duant el procés de residència, el projecte “A quatre potes” va formar part del Casal d’Estiu de TMDC d’autosuficiència compartida, com a taller del 24 al 26 de juliol de 2020.  En aquesta ocasió, Nyamnyam torna a col·laborar amb Pedro Pineda i fa avançar el projecte ja no en forma de taula sinó de diversos bancs: un sistema constructiu que crea situacions performatives, conformant una peça de teatre que activa idees que han ressonat durant tot el projecte, com l’artesania entesa d’una manera expandida, el gest com (micro) acció política, la retroalimentació que posa en circulació lògiques pròximes a l’ecologia, i l’exploració dels imaginaris socials com a aliment per al pensament i la pràctica contemporània.

Conversa entre el Pedro Pineda i nyamnyam sobre el projecte AQUÍ 

• “Darrere de la muntanya” és la peça resultant del procés d’investigació-residència “A quatre potes” i es va presentar dins la programació de  ‘CIUTAT OBERTA, biennal de pensament’ – octubre 2020, dins de les jornades ‘d’art, territori i comunitat’ coorganitzades per Ateneu Popular de 9 barris, La Central del circ i Graner.

“Quan vam començar a treballar al Graner en aquesta proposta vinculada al barri vam conèixer a l’Imma, mestra de l’INS Montjuïc. Amb ella i diverses famílies hem caminat el barri, l’hem escoltat, ens hem assegut als bancs que hi ha i hem imaginat a on n’hi podria haver d’altres, hem llegit a Candel ¡carne de barrio!, hem après a picar per buleries, hem descobert que la zona franca era un gran passeig arbrat que arribava a la platja on et podies banyar, hem pogut escoltar als que ja no hi són i visualitzar tot el que s’ha desplaçat, hem passat l’estona als peus de la muntanya i hem acabat construint vint-i-quatre bancs juntxs com a antesala de la peça escènica. I tot això acompanyats de la Dianelis que ens ajuda a no deixar de fer-nos preguntes, amb el Pedro amb qui hem dissenyat, realitzat i posat en circulació els bancs, amb el Salva que ens ha acompanyat a posar-hi el cos, i amb l’Anna Rovira que ens ha donat la llum.”

Un dispositiu escènic que configura l’espai performatiu creant situacions que generen la dramatúrgia de la peça. La proposta investiga les possibilitats del format d’instal·lació performativa, creant un espai d’acció de lliure circulació comú entre públic i creadorxs. D’aquesta manera s’indaga sobre l’aparició de la quotidianitat en el fet escènic, les fronteres entre el format de diferents situacions que normalment no succeeixen en un mateix context, i la possibilitat que aquestes «escenes» generin un lloc estrany entre realitat i ficció. En el pla conceptual, activa idees com l’artesania entesa de manera expandida, el gest com a (micro)acció política, la retroalimentació que posa en circulació lògiques pròximes a l’ecologia, i l’exploració dels imaginaris socials com a aliment per al pensament i la pràctica contemporània.”

Amb la participació de: Mario Gonzalez, Tamara Gonzalez, José Lorenzo Giménez, Natalia Giménez, José Giménez, Noemi Cuestas, Àlex Gil, Jana Gil, Luisa Montero, Chele Santiago, Teresa Mancebo, Victor Peña, Pablo Marinh, Lucia Gomez, Irene Anglada, Matt Robinson, Bea Zuazu, Jorge Centurion, Daniel Tahmaz, José Penido, Alejandro González i Òscar Agüera. Bateria: Quique Malla Disseny de llums: Anna Rovira

Un projecte de nyamnyam (Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez) creat en vinculació amb el Graner, fàbrica de creació i en col·laboració amb Dianelis Diéguez, Imma Solé, Pedro Pineda (TMDC) i Salva Sanchís. Aquesta peça ha rebut el suport de l’OSIC – Generalitat de Catalunya

“Hola, sóc la Marta Solinas i has trucat a Call Me, el projecte d’investigació més popular i al mateix temps més secret del món”

CALL ME és una investigació sobre la desaparició temporal. És un projecte de performance i d’investigació social que succeeix al barri de La Marina i que es realitza exclusivament amb cita prèvia. Tot comença amb una trucada telefònica: pots trucar al número que trobaràs en diferents cartells misteriosos pel barri i escoltar la proposta per a participar-hi. Seguiràs unes instruccions i et trobaràs amb una persona que t’està esperant, asseguda en un bar o en un banc d’una plaça. Seu al seu costat sense cridar l’atenció dels altres i deixa’t emportar per desaparèixer de la teva vida una estona. CALL ME investiga la possibilitat de deixar sol a l’espectador i dissenyar la seva desaparició temporal i voluntària.

‘Call Me’ es va dur a terme entre el juliol i l’octubre de 2020 al barri de La Marina a través de trobades i preguntes com ara: ¿Qué superpoder es el que más te gustaría tener?,  ¿Qué harías si pudieras empezar de cero? o ¿Qué esperas de un primer encuentro con un desconocido?, convidant-los i donant-los les pistes necessàries per crear la seva pròpia desaparició

________________________________________

Lucia Di Pietro és coreògrafa i performer. La seva pràctica coreogràfica utilitza el ball, el cos, el cant, l’escriptura, el ritme i l’humor com a eines de creació. Moltes vegades li agrada fer servir regles i estructures de jocs per permetre a un públic el més ampli possible l’accés a les seves obres artístiques. Vol ser popular. Les seves obres exploren l’ambigüitat de la percepció entre la realitat i la ficció, dissenyant mons surreals dins dels quals els espectadors s’hi pubuin submergir, generant formes alternatives de veure i viure en altres espais i temps.
Lucia ha creat performances que ha presentat en teatres i museus des del 2011, entre d’altres: Grandi successi (2018, LaMama Gallery a New York), Call me, una investigació sobre la desaparició temporal (2015-2020,Farm Cultural Park a Agrigento, Itàlia), La voz de los perros (2016-2019, Museo Riso, Palermo, Itàlia). A dia d’avui està interessada en la idea de desaparició i col·labora diàriament amb Marta Solinas, una investigadora utopista.

www.luciadipietro.com

Entrevista a Marta Solinas a Ràdio La Marina (programa Som 30 mil) (a partir del minut 21)

El diàleg entre el Graner i al Castell de Montjuïc s’ha estructurat al voltant de la proximitat, el suport a la creació local jove, l’accessibilitat de la cultura i el patrimoni i la difusió i democratització, de les arts escèniques i la dansa contemporània. Vam articular aquesta col·laboració dins el programa “Creació i Museus” de l’Ajuntament de Barcelona i en el marc del Festival Grec de Barcelona al Graner i amb un programa de dansa contemporània dins el cicle “Nits al Castell”.

• Creació i museus 2020: ‘Stone and silk’ de Paloma Muñoz / Cia.Siberia
• Creació i museus 2019: ‘Nightingale” d’Ana Borrosa
• Nits al castell 2019: ‘Àer’ de Laia Santanach i ‘Nuà’ de Raquel Gualtero

Imatges de Nora Baylach i Anna Fàbrega, vídeos d’Andrés Pino i Mila Ercoli

El programa ART i PART de creació artística comunitària als barris és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, gestionada a través de l’Institut de Cultura de Barcelona i que s’engloba en el marc del programa Barcelona Districte Cultural.

ART i PART al barri de La Marina

La creació i l’evolució del barri de la Marina estan íntimament relacionades amb la realitat associada a allò laboral. El desallotjament de les fàbriques, que tradicionalment havien vertebrat la vida social i la identitat del barri, ha tingut conseqüències simbòliques que afecten la identitat de les persones i del barri en el mapa de la ciutat de Barcelona i conseqüències quotidianes ja que és el barri amb una taxa d’atur més alta de la ciutat.

A més, la Marina (o Zona Franca, com es coneix popularment el territori) està allunyada de la ciutat, se li va robar el mar i una altra sèrie d’elements que afecten a l’autopercepció d’aquest barri per part dels ciutadans.

S’inicia un treball associat a la memòria històrica, al voltant principalment sobre aquesta qüestió laboral. S’articulen diferents projectes i espais de discussió que, des d’iniciatives ciutadanes i amb progressiva vinculació amb estructures institucionals, tracten de recuperar el valor de la identitat del barri i aportar solucions a les situacions actuals.

El projecte, que pretén sumar elements performatius a aquesta cerca, ja ha tingut alguna incursió en els llenguatges artístics com és el cas de “Som la Marina”. Ara hi posarem els cossos. Es plantegen dos processos Atlas en el qual el barri inclou la ciutat al Festival SÂLMON< al febrer 2018 i el segon Vida laboral, associat exclusivament al barri al juliol 2018.

Entitat motor: El Graner, a partir de l’eix Memòria històrica de Pla de Barris (PdB), i de les entitats participants del projecte de l’eix cultural del GRANER del PdB.

Col·laboradors: Memorial Democràtic de la Seat, Arxiu Històric de la Marina, Grup d’Antics Treballadors de la Philips, Pla de Barris, Districte de Sants-Montjuïc, Vulnus, ART-transforma, Fundació Hospital Sant Pere Claver, IES. Montjuïc, Escola Bàrkeno, Mamis de la Marina.

Més info AQUÍ

ACCIONS – PROPOSTES creades en diàleg amb el programa ART i PART al Graner:

• ATLAS, una performance teatral d’Anna Borralho i João Galante que, tal com el seu nom indica, pretén representar la diversitat humana de la ciutat, creant un paisatge de la complexitat del teixit social i urbà. L’espectacle reuneix a l’escenari 100 persones de diferents orígens, llengües, edats, sexes, capacitats, professions i situacions professionals. Amb aquesta obra, es construeix un atlas de l’organització social humana, presentant els éssers humans a partir de la seva funció a la societat, reivindicant les seves ocupacions, tant de manera individual com col·lectiva. Un dels motors de la inspiració per fer-ho, ve de les idees de l’artista plàstic Joseph Beuys (‘La revolució som nosaltres’ i ‘Cada home, un artista’), amb la creença que l’art ha de jugar un rol actiu a la societat, unificant art i vida. Una revolució silenciosa.

ATLAS fou l’espectacle inaugural de la 6a edició del Festival SÂLMON< organitzat pel Graner i el Mercat de les Flors, i per realitzar-lo es va fer una convocatòria oberta de 100 participants de Barcelona, provinents de tots els àmbits i orígens, per tal de millor representar la diversitat que confirma la població de la ciutat.

• VIDA LABORAL, espectacle escènic creat després de dues setmanes de treball col·lectiu al Graner amb la creadora Claudia Faci i un grup de 25 veïns i veïnes del barri i la ciutat al voltant del concepte “vida laboral”. “En molts casos, l’ofici no és solament allò que ens dóna de menjar sinó que determina la identitat de qui ho exerceix. Fins a quin punt som allò al que hem dedicat la major part del temps de les nostres vides?”.

Participació de: Arlin Sagués, Arnau Balagué, Bárbara de haro, Conchi Mezcua, Cristina Alarcón, Diana Pop, Elena Sánchez de Toledo, Encarna Satorre, Enrique G. Bermejo, Francisco Luque, Georgina Nicolás, Isidre Rosich, Javier Pérez, Joan Ramos, Laura González, Loli Caleya, Maite Garcia, Marc Garrido, Mónica Quesada, Nina Mercè, Noemí Martínez, Rosina Pereta, Sònia Baena, Chelo Castelló, Ventura Lázaro i l’Isaac Torres a la tècnica, la Sara Caeiro a la producció i en Marcos Stefanelli i la Carla Orellana fent pràctiques d’Art i Part.

Amb la complicitat de: Barcelona Activa – Treball als barris, Vulnus, PDC La Marina, A partir del Carrer – Centre de Serveis Socials La Marina, Espai Jove La Bàscula, Consulta Jove Sant Pere Claver, IES Montjuic, PIJ Sants-Montjuic, Radio Nikosia.

VIDA LABORAL es va presentar dins el marc el cicle d’accions artístiques del Graner BooMBeta i amb l’aixopluc del Festival Grec de Barcelona.

El Cos Respira neix el 2016 amb l’impuls d’oferir un procés de transformació personal i de cohesió social d’empoderament que millori la qualitat de vida, la integració social i el desenvolupament personal de les dones del barri de La Marina.

La primera edició va comptar amb un grup de 23 dones de totes les edats que durant 4 mesos van realitzar un taller al Graner i una performance final: Inner Landscape. La segona edició va donar continuïtat al projecte i es van crear 10 trobades al llarg de l’any i es va crear una performance (Angles) que es va mostrar al MNAC. I finalment, el gener de 2018 es va fer una presentació performativa del procés d’aquests dos anys de treball conjunt, 3 funcions obertes per a 90 persones (30 persones cada funció).

Amb ‘El Cos Respira’, les dones del barri de La Marina participen i experimenten un espai i un temps creatiu que fomenta la creativitat personal, la vivència, l’experiència. El treball performatiu és part important del procés: la performance és una vivència personal capaç de restituir tota la potència de la transformació i de les emocions, una eina per a l’evolució personal. Un estat d’apoderament profund que treballa des de la consciència del cos.

http://mercedesboronat.com/

Imagina’t és un servei de dinamització adreçat a infants, adolescents i famílies i obert al barri de la Marina.

El Projecte Imagina’t s’inicia el Barri del Prat Vermell el 2011 com un projecte educatiu i de dinamització amb una mirada a les arts plàstiques aplicades. La seva coordinadora Nieves Batista s’aproxima al GRANER el 2015 com a enllaç del tallers habilitats parentals 0-5 de la taula de la TIAF de la Marina. Així, s’inicia una col·laboració que comença a tenir les primeres aproximacions en la realitat cojuntural del Prat Vermell i on descobrim que el 60% de la població escolar del barri va a l’escola Bàrkeno. A la vegada i en paral·lel, i de la mà del Consorci d’Educació de Barcelona i de la Fundació Catalunya la Pedrera, el Consorci del Mercat de les Flors inicia el Projecte TÀNDEM (15/16/17).  Gràcies a la implantació del PdB, a principis del 2018 IMAGINA’T va estrenar nova seu social, fet que va obrir noves possibilitats de col.laboració i que es van veure concretades en un sessions de treball regulars amb la creadora Bárbara van Hoestenberghe per part dels usuaris d’Imagina’t.

https://imaginatblog.wordpress.com/

ARTransforma treballa, des del 2009, pel foment de l’accés universal a la participació, a l’educació i a la professionalització artística a través de projectes com aquest, iniciat també el 2009 en col.laboració amb persones amb diversitat funcional de la Zona Franca (Escola Mare de Déu de Montserrat i ASPROSEAT majoritàriament). Els darreres anys el projecte s’ha consolidat amb 2 centres ocupacionals d’ASPROSEAT (La Marina i 1981) en diferents accions com :

– Música i Dansa a l’abast

– Dansa a l’abast

– Orquestra Integrada per a joves amb i sense diversitat funcional

– Compartides, el valor social de les arts

– Educa amb l’Art al teu Centre

En tots els casos es treballa per a trencar barreres entre persones i arts, de manera inclusiva i interdisciplinar. Els artístes (músics, ballarins, pintors, artístes plàstics…) treballen en equips també inclusius (professionals amb i sens ediversitat funcional) investigant, creant i definint noves formes d’expressió i d’art, sempre amb una metodologia viva i a través de processos creatius col.lectius. S’estableix i consolida, aquest projecte en el qual han participat músics com Flor Inza, Oriol Cortadellas, Albert Gumí, Pep Farré, Queralt Prats, i ballarins com Neus Masó, Jordi Cortés i Álvaro de la Peña. Els eixos principals del projecte són l’Accés, la Participació, la Creativitat i la Igualtat d’oportunitats a l’art, la dansa i a la música, així com el treball transversal entre les arts.

ARTransforma es l’entitat vinculada a ASPROSEAT del barri, que treballa en aquest projecte d’art i creativitat amb els usuaris del centre ocupacional, majoritàriament veïns i vienes del barri de la Marina.

www.artransforma.org

Al Graner hem acollim el projecte amb una sessió setmanal estable, més diferents moments específics per a cada acció que requerien d’una altra intensitat i temporalitat. Vam acollir el procés creatiu dels projectes Orquestra Integrada i Compartides, el valor social de les arts des d’un projecte comú (Art en Guerra), que s’ha presentat públicament al Mercat de les Flors.

Del 9 de novembre al 10 de desembre de 2017 es van dur a terme una sèrie d’activitats artístiques al barri de La Marina, totes elles gratuïtes i vinculades a diferents agents del barri. Sota la iniciativa del Pla de Barris i l’organització del Memorial Democràtic Treballadors SEAT es va crear un cicle d’accions que dialogava amb la memòria històrica de La Marina i que es relacionaven amb el passat fabril del barri, molt especialment amb la història dels treballadors de la SEAT i el model 600 (coincidint amb el seu 60è aniversari).

Així, a través de: una presentació de llibre, una passejada narrativa-auditiva, un itinerari artístic en 600, una exposició efímera i una creació teatral participativa durant un mes vam redescobrir el barri, vam fer memòria i vam compartir cultura tots plegats.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘Hª DE LA SEAT, NOSTALGIA DE UNA ÉPOCA’ DE JOSÉ SANZ NEIRA

La presentació va donar el tret de sortida al cicle, va suposar un bon inici per contextualitzar l’època i l’eix vertebrador del cicle (la vida al voltant de l’antiga SEAT i la recuperació de la memòria històricadels treballadors i la lluita obrera). Carles Vallejo (President del Memorial Democràtic Treballadors SEAT) i l’autor del llibre, José Sanz Neira, van conversar al voltant del material documental que inclou la publicació i de la història d’aquesta marca que tots els veïns coneixen: la SEAT.

EXPOSICIÓ EFÍMERA ‘SEAT 600: MOTOR DE LLIBERTAT’

Memorial Democràtic Treballadors de SEAT va voler homenatjar amb aquesta exposició les gairebé 50.000 persones procedents de tot l’Estat que durant aquests anys han treballat a la SEAT. Per fer-ho han ideat aquesta exposició fotogràfica i documental sobre la repercussió social i fabril que va tenir el 600 al barri. L’exposició va servir per acompanyar les activitats del dia 12.

 PASSEJADA NARRATIVA

La passejada narrativa compartia l’inici i el final amb el recorregut en 600 i per tant s’iniciava amb una acció dansada per part de Javier Guerrero i el seu equip i es tancava amb accions a diferents porteries del barri i al carrer. Entre una acció i una altra, el grup de la passejada va dur a terme un recorregut pel barri amb cascos que recuperava la memòria històrica del barri i resignificava alguns espais fins i tot desconeguts a vegades pels participants. La passejada era narrada per la veu de Marta Vallejo, una veu que complementava el material escrit que es va donar a cadascun dels participants (una autopublicació escrita per Francesc Prieto i la mateixa Marta).

RECORREGUT ARTÍSTIC

L’objectiu del recorregut va ser posar de manifest la contradicció social i política sorgida arran del 600. De quina contradicció es tracta? Doncs que, per una banda, el 600 va ser el símbol de la remuntada econòmica del franquisme, la fórmula exprés perquè les famílies espanyoles se sentissin classe mitjana; però, per altra banda, la gran concentració de mà d’obra a la fàbrica de la Zona Franca va propiciar una organització per a la defensa dels drets laborals que va anticipar i va acabar liderant el conjunt de reivindicacions sindicals tant a Barcelona com a arreu del país.”

Direcció i coreografi a: Javier Guerrero // Intèrprets: Elia Genís, Javier Ara, Joel Mesa, Paula Tato, Alma Steiner i alumnes de l’Institut del Teatre // Assistent de direcció: Igone Lopez // Dramatúrgia: Albert Pijuan // Producció: Sara Caeiro // Edició musical: Sergi Aroya // Vestuari: montón de paja & trigo. Agraïments: Espai Jove La Bàscula, Club 600 Barcelona, Tabalers de Diables

TALLER DE ‘TEATRO DE LOS SENTIDOS’ I ‘LA INEFABLE’

La tarda del 15 de novembre ‘La Inefable’ i ‘Teatro de los Sentidos’ van realitzar un taller gratuït (disposaven de 15 places i van tenir 7 participants). Es tractava d’un taller al voltant de la memòria històrica del barri i les experiències personals dels participants. Amb el material del taller i la implicació posterior dels participants es configurava l’espectacle ‘Hilando Barrio’, amb 8 funcions del 8 al 10 de desembre a la Sala Pepita Casanellas, funcions gratuïtes també dins el cicle Motor de Llibertat.

La Inefable i Teatro de los Sentidos són: Nelson Jara, Patrizia Menichelli, Stéphane Laidet i Giovanna Pezzullo.

HILANDO BARRIO. COMPARTIR UN RECORD ÉS CELEBRAR UNA MEMÒRIA.

Un projecte de Teatro de los Sentidos i La Inefable. Sala Pepita Casanellas (8 funcions)

L’espectacle ‘Hilando Barrio’ segueix la metodologia de creació i la particularitat del saber teatral de Teatro de los Sentidos, un teatre experiencial i que involucra el públic des de tots els sentits. Tant els participants (7) com a ‘intèrprets’ com el públic van compartir històries i vivències del barri. El punt de partida era recuperar la memòria històrica del barri a través de la veu dels seus veïns i convertir-ho en una experiència teatral.