› Territori

El projecte Escoltes divergents: estudis sobre desnaturalizacions del moviment i del so neix d’unes converses compartides, de l’obertura del Museu de la Música de Barcelona – Centre Robert Gerhard amb la idea de transformar-lo en un espai escènic en què hi pugui caber el cos, el moviment i les seves derivacions. A partir d’aquí, el punt de partida és la propera exposició temporal del Museu.

Sota el títol Escoltar amb les mans. Suports obsolets, missatges efímers i prevista per a ser inaugurada a finals d’abril de 2023, l’exposició es centra en la investigació sobre els conceptes de registre-superfície i erosió en relació amb els aparells d’enregistrament i la seva obsolescència al llarg del temps, així com amb l’erosió i la distorsió de les superfícies dels registres sonors causada pels mateixos sistemes de reproducció.

La proposta de Georgia Varadarou i el seu equip per a Creació i Museus, es focalitza en l’últim aspecte abordat per l’exposició: l’erosió. Concretament, els conceptes de repetició, re-gravació, distorsió i ressonància que emergeixen de l’obra mestra d’Alvin Lucier

Podem repetir un moviment durant un període de temps suficient com per observar la seva transformació gradual en quelcom diferent? Podem emprar el mateix material durant un període de temps suficient com per a que s’amplifiqui tant que arribi a ser quelcom distint? El cos pot perdre o guanyar qualitat mentre que el contingut deriva i esdevé quelcom divers? Les irregularitats es poden matisar o amplificar? Aquestes són algunes de les preguntes que ens guiaran per a experimentar en la conversió de sons i peces musicals (algunes oblidades, d’altres no) en altres formats.

Un dels objectius d’Escoltes divergents: estudis sobre desnaturalizacions del moviment i del so és investigar un tipus de traducció entre diferents mitjans: convertir el so en moviment (mentre que el so inicial és inaudible), convertir l’inaudible en sons nous i convertir el moviment en un moviment diferent a través del seu traspàs repetit d’intèrpret a intèrpret fins que aquest es distorsiona i esdevé d’una naturalesa diversa. Amb l’objectiu de desnaturalitzar els materials, per aquest projecte es crearà un laboratori que agrupi músics i artistes del moviment.

Les peces de l’exposició amb les quals s’inicia el treball de Georgia Vardarou són: l’obra mestra d’Alvin Lucier   ‘I am sitting in a room’  i ‘The disintegration loops’ de William Basinski. Així mateix, formarà part de l’equip un músic i artista sonor especialitzat en els instruments Baschet que treballarà en la conversió de les músiques originals en noves escoltes divergents.

• Georgia Vardarou: concepte, recerca, creació, interpretació
• Júlia Rúbies Subirós: recerca, creació, interpretació
• Martí Ruiz Carulla: recerca, creació, so
• Eleni Chaidemenaki: disseny de vestuari
• Quim Bigas: dramatúrgia

El Museu de la Música i el Graner van iniciar una col·laboració en el marc del programa Creació i Museus de l’ICUB, a partir de l’arxiu de l’agitador cultural, músic, escriptor i pensador Víctor Nubla (1956-2020), a través de la mirada de la coreògrafa Constanza Brnčić.

Des del Museu es volia posar  el focus en la cultura del casset, o casset underground, a Barcelona entre finals dels 70 i començament dels 90, per oferir una panoràmica única de l’escena experimental alternativa de la ciutat i del moment. Els mètodes de composició-recerca-creació del mateix Nubla, així com dels músics del seu entorn, són resultat del canvi que va significar per a la producció i la difusió sonora i musical l’existència de tecnologies d’enregistrament i reproducció a l’abast com mai ho havien estat abans (amb el DIY, els dissenys gràfics fotocopiats…).

Com ha modificat la nostra escolta la caducitat de certs suports de registre? Com ens hem relacionat i ens relacionem amb el fet sonor? D’altra banda, com el cos, com a superfície de registre d’una història sonora, pot reflectir, articular i elaborar el contingut d’aquesta memòria?

Acompanyada de la ballarina i coreògrafa Blanca Tolsà i del músic i compositor Alfredo Costa-Monteiro, el projecte de Constanza Brnčić  va fer una immersió en els materials de la col·lecció de Nubla, per crear un espai on cos i so miren, amb el mateix esperit experimental, aquesta història recent a través de les empremtes, de les restes materials i immaterials que aquesta ha deixat.

Aquest procés d’anàlisi i estudi del fons de Víctor Nubla es va posar en relació amb altres artistes i pensadors de la ciutat mitjançant un format de laboratori, on es van compartir materials i es van obrir espais de pràctica física i de reflexió que travessaven la recerca. Així, el material d’arxiu es va poder posar a  l’abast d’un col·lectiu de persones que per contaminar la recerca des de diferents àrees de pensament i cos.

També es va enregistrar un podcast entre Constanza Brncic i el Jordi Alomar, Director del Museu de la Música per donar context a la recerca i aprofundir al voltant de l’idea d’arxiu, cos i escena.  El procés de recerca es va obrir a públic a la sala 5 de l’Auditori de Barcelona el 9 de juliol del 2022 i es van fer 3 passis durant la nit. 

REGISTRES EVANESCENTS

A la novel·la Locus Solus de Raymond Roussel, un grup de curiosos recorre el palau i els  jardins de l’inventor i excèntric col·leccionista Canterel. Durant aquesta visita trobaran històries insòlites, invents increïbles que es multipliquen i revelen un univers infinit i complex de superposicions i relacions. Dos dels invents de Canterel ens criden l’atenció: l’aqua-micans, un líquid sota el qual es pot respirar, i que també condueix l’electricitat amb més potència que l’aigua, i la invenció de la resurrectina i el vitalio, ambdues substàncies que, junt amb el poder elèctric de l’aqua-micans, ressusciten els difunts, revivint eternament un moment especialment memorable abans de la seva mort.

Entrar en un lloc desconegut, caòtic, ple d’objectes de tota mena, llibres, instruments, equips de so de diverses generacions,  cassetes, discs, vinils, en definitiva, ple d’una vida, és el que hem fet aquest grup de curiosos durant aquest procés. Al petit pis de Gràcia del desaparegut músic i agitador cultural Víctor Nubla, hem estat escoltant música, mirant vídeos i objectes, bevent cervesa, parlant, buscant com abordar l’arxiu personal reflex de la seva vida. L’atzar i les afinitats estètiques han estat dues de les metodologies que hem posat en joc per extreure materials del fons. També l’interès pels formats de registre obsolets, tant visuals com sonors, en particular els cassetes i les cintes d’VHS. D’aquestes visites han anat sorgint dimensions visuals, sonores i corpòries que reflecteixen l’evanescència de tota superfície de registre i que plantegen qüestions sobre la memòria, l’arxiu, l’ordre i el caos, la fragilitat de la vida i la rotunditat de la mort.

Aquest destil·lat, un líquid que pren formes diverses cada cop que es volca, és el que volem compartir, obrint també els engranatges de les nostres eleccions, lectures i aproximacions a l’arxiu.

Fitxa artística:

Direcció: Constanza Brnčić

Col.laboracions artístiques:

Blanca Tolsà (ballarina i coreògrafa), Alfredo Costa-Monteiro, (músic i poeta), Tristán Pérez-Martín (realitzador de video i fotògraf) i Beatriz González Magadán (ull extern i ajudant de direcció).

Una coproducció del Museu de la Música de Barcelona – Centre Robert Gerhard i Graner, en el marc del Programa Creació i Museus de l’Institut de Cultura de Barcelona. 

Amb la col·laboració de Gràcia Territori Sonor