› Territori

Escoltes divergents: estudis sobre desnaturalitzacions del moviment i del so és una investigació a partir de tres peces musicals derivades de l’exposició Escoltar amb les mans. Suports obsolets, missatges efímers. del Museu de la Música.

“Estem en una sala, la mateixa on et trobes ara. Hem investigat tres peces musicals, derivades de l’exposició temporal comissariada pel Ferran, actualment al Museu. La Georgia, la Júlia i el Martí han realitzat un procés de desnaturalització d’aquestes peces emprant els seus llenguatges respectius. També es va demanar a Eleni i Quim que pensessin i creessin amb nosaltres. Avui el procés de recerca es desplega com una performance que pots experimentar i de la qual potser en pots formar part. Exposarem diferents etapes d’aquest procés de desnaturalització fins que es destrueixi qualsevol semblança amb el material inicial, potser amb l’excepció dels cossos. En primer lloc, abordarem  d’Alvin Lucier, després Vinyl Coda I de Philip Jeck, i finalment Disintegration Loops de William Basinski.

El que escoltaràs no són aquestes peces, sinó allò en què s’han convertit amb el temps i la pràctica. El que veuràs, doncs, no és una coreografia establerta sobre aquestes peces, sinó més aviat intents cinètics que ressonen i acaben desintegrant-se fins que apareix un material de dansa autònom. Com a públic en moviment, seràs lliure de circular i canviar de perspectiva. Cap al final, el que produirem pot ser que se’ns en vagi de les mans.

Al final del circuit, us conduirem a una sala on, si ho desitgeu, podreu tocar els instruments i produir sons, com els hagués agradat als germans Baschet, creadors d’alguns dels instruments que utilitzem.

Considerem aquesta activitat no tant com una demostració de les nostres capacitats, sinó més aviat com una forma de llimar possibles irregularitats entre les nostres diferents percepcions”.

• Georgia Vardarou: concepte, recerca, creació, interpretació
• Júlia Rúbies Subirós: recerca, creació, interpretació
• Martí Ruiz Carulla: recerca, creació, so
• Eleni Chaidemenaki: disseny de vestuari
• Quim Bigas: dramatúrgia
• Agraïments: Peter Lenearts & Ferran Fages

El Museu de la Música i el Graner van iniciar una col·laboració en el marc del programa Creació i Museus de l’ICUB, a partir de l’arxiu de l’agitador cultural, músic, escriptor i pensador Víctor Nubla (1956-2020), a través de la mirada de la coreògrafa Constanza Brnčić.

Des del Museu es volia posar  el focus en la cultura del casset, o casset underground, a Barcelona entre finals dels 70 i començament dels 90, per oferir una panoràmica única de l’escena experimental alternativa de la ciutat i del moment. Els mètodes de composició-recerca-creació del mateix Nubla, així com dels músics del seu entorn, són resultat del canvi que va significar per a la producció i la difusió sonora i musical l’existència de tecnologies d’enregistrament i reproducció a l’abast com mai ho havien estat abans (amb el DIY, els dissenys gràfics fotocopiats…).

Com ha modificat la nostra escolta la caducitat de certs suports de registre? Com ens hem relacionat i ens relacionem amb el fet sonor? D’altra banda, com el cos, com a superfície de registre d’una història sonora, pot reflectir, articular i elaborar el contingut d’aquesta memòria?

Acompanyada de la ballarina i coreògrafa Blanca Tolsà i del músic i compositor Alfredo Costa-Monteiro, el projecte de Constanza Brnčić  va fer una immersió en els materials de la col·lecció de Nubla, per crear un espai on cos i so miren, amb el mateix esperit experimental, aquesta història recent a través de les empremtes, de les restes materials i immaterials que aquesta ha deixat.

Aquest procés d’anàlisi i estudi del fons de Víctor Nubla es va posar en relació amb altres artistes i pensadors de la ciutat mitjançant un format de laboratori, on es van compartir materials i es van obrir espais de pràctica física i de reflexió que travessaven la recerca. Així, el material d’arxiu es va poder posar a  l’abast d’un col·lectiu de persones que per contaminar la recerca des de diferents àrees de pensament i cos.

També es va enregistrar un podcast entre Constanza Brncic i el Jordi Alomar, Director del Museu de la Música per donar context a la recerca i aprofundir al voltant de l’idea d’arxiu, cos i escena.  El procés de recerca es va obrir a públic a la sala 5 de l’Auditori de Barcelona el 9 de juliol del 2022 i es van fer 3 passis durant la nit. 

REGISTRES EVANESCENTS

A la novel·la Locus Solus de Raymond Roussel, un grup de curiosos recorre el palau i els  jardins de l’inventor i excèntric col·leccionista Canterel. Durant aquesta visita trobaran històries insòlites, invents increïbles que es multipliquen i revelen un univers infinit i complex de superposicions i relacions. Dos dels invents de Canterel ens criden l’atenció: l’aqua-micans, un líquid sota el qual es pot respirar, i que també condueix l’electricitat amb més potència que l’aigua, i la invenció de la resurrectina i el vitalio, ambdues substàncies que, junt amb el poder elèctric de l’aqua-micans, ressusciten els difunts, revivint eternament un moment especialment memorable abans de la seva mort.

Entrar en un lloc desconegut, caòtic, ple d’objectes de tota mena, llibres, instruments, equips de so de diverses generacions,  cassetes, discs, vinils, en definitiva, ple d’una vida, és el que hem fet aquest grup de curiosos durant aquest procés. Al petit pis de Gràcia del desaparegut músic i agitador cultural Víctor Nubla, hem estat escoltant música, mirant vídeos i objectes, bevent cervesa, parlant, buscant com abordar l’arxiu personal reflex de la seva vida. L’atzar i les afinitats estètiques han estat dues de les metodologies que hem posat en joc per extreure materials del fons. També l’interès pels formats de registre obsolets, tant visuals com sonors, en particular els cassetes i les cintes d’VHS. D’aquestes visites han anat sorgint dimensions visuals, sonores i corpòries que reflecteixen l’evanescència de tota superfície de registre i que plantegen qüestions sobre la memòria, l’arxiu, l’ordre i el caos, la fragilitat de la vida i la rotunditat de la mort.

Aquest destil·lat, un líquid que pren formes diverses cada cop que es volca, és el que volem compartir, obrint també els engranatges de les nostres eleccions, lectures i aproximacions a l’arxiu.

Fitxa artística:

Direcció: Constanza Brnčić

Col.laboracions artístiques:

Blanca Tolsà (ballarina i coreògrafa), Alfredo Costa-Monteiro, (músic i poeta), Tristán Pérez-Martín (realitzador de video i fotògraf) i Beatriz González Magadán (ull extern i ajudant de direcció).

Una coproducció del Museu de la Música de Barcelona – Centre Robert Gerhard i Graner, en el marc del Programa Creació i Museus de l’Institut de Cultura de Barcelona. 

Amb la col·laboració de Gràcia Territori Sonor