Graner

› Territori

REGISTRES EVANESCENTS

El Museu de la Música i el Graner inicien una col·laboració en el marc del programa Creació i Museus de l’ICUB, a partir de l’arxiu de l’agitador cultural, músic, escriptor i pensador Víctor Nubla (1956-2020), a través de la mirada de la coreògrafa Constanza Brnčić. 

Des del Museu es vol posar  el focus en la cultura del casset, o casset underground, a Barcelona entre finals dels 70 i començament dels 90, per oferir una panoràmica única de l’escena experimental alternativa de la ciutat i del moment. Els mètodes de composició-recerca-creació del mateix Nubla, així com dels músics del seu entorn, són resultat del canvi que va significar per a la producció i la difusió sonora i musical l’existència de tecnologies d’enregistrament i reproducció a l’abast com mai ho havien estat abans (amb el DIY, els dissenys gràfics fotocopiats…). 

 Com ha modificat la nostra escolta la caducitat de certs suports de registre? Com ens hem relacionat i ens relacionem amb el fet sonor? D’altra banda, com el cos, com a superfície de registre d’una història sonora, pot reflectir, articular i elaborar el contingut d’aquesta memòria?


REGISTRES EVANESCENTS

A la novel·la Locus Solus de Raymond Roussel, un grup de curiosos recorre el palau i els  jardins de l’inventor i excèntric col·leccionista Canterel. Durant aquesta visita trobaran històries insòlites, invents increïbles que es multipliquen i revelen un univers infinit i complex de superposicions i relacions. Dos dels invents de Canterel ens criden l’atenció: l’aqua-micans, un líquid sota el qual es pot respirar, i que també condueix l’electricitat amb més potència que l’aigua, i la invenció de la resurrectina i el vitalio, ambdues substàncies que, junt amb el poder elèctric de l’aqua-micans, ressusciten els difunts, revivint eternament un moment especialment memorable abans de la seva mort.

Entrar en un lloc desconegut, caòtic, ple d’objectes de tota mena, llibres, instruments, equips de so de diverses generacions,  cassetes, discs, vinils, en definitiva, ple d’una vida, és el que hem fet aquest grup de curiosos durant aquest procés. Al petit pis de Gràcia del desaparegut músic i agitador cultural Víctor Nubla, hem estat escoltant música, mirant vídeos i objectes, bevent cervesa, parlant, buscant com abordar l’arxiu personal reflex de la seva vida. L’atzar i les afinitats estètiques han estat dues de les metodologies que hem posat en joc per extreure materials del fons. També l’interès pels formats de registre obsolets, tant visuals com sonors, en particular els cassetes i les cintes d’VHS. D’aquestes visites han anat sorgint dimensions visuals, sonores i corpòries que reflecteixen l’evanescència de tota superfície de registre i que plantegen qüestions sobre la memòria, l’arxiu, l’ordre i el caos, la fragilitat de la vida i la rotunditat de la mort.

Aquest destil·lat, un líquid que pren formes diverses cada cop que es volca, és el que volem compartir, obrint també els engranatges de les nostres eleccions, lectures i aproximacions a l’arxiu.

Fitxa artística:

Direcció: Constanza Brnčić

Col.laboracions artístiques:

Blanca Tolsà (ballarina i coreògrafa), Alfredo Costa-Monteiro, (músic i poeta), Tristán Pérez-Martín (realitzador de video i fotògraf) i Beatriz González Magadán (ull extern i ajudant de direcció).


Una coproducció del Museu de la Música de Barcelona – Centre Robert Gerhard i Graner, en el marc del Programa Creació i Museus de l’Institut de Cultura de Barcelona. 

Amb la col·laboració de Gràcia Territori Sonor

El Programa Creació i Museus vincula les Fàbriques de Creació de Barcelona amb diferents Museus de la ciutat per treballar conjuntament en un proposta que es presenta dins de la programació de Festival Grec.

Trajectòria de l’equip creatiu:
  • Constanza  Brnčić

Desenvolupa la seva particular mirada sobre el cos i el fet escènic des de fa més 25  anys. Es forma en dansa contemporània, nova dansa i teatre a Nova York i viatjant per Europa. Llicenciada en Filosofia i Màster en Pensament Contemporani per la UB, actualment realitza el doctorat en Filosofia Contemporània i Tradició Clàssica, amb la tesi dirigida per Josep Maria Esquirol, Expressió i alteritat en Merleau-Ponty.

S’interessa aviat pel treball desenvolupat pels coreògrafs japonesos Min Tanaka i Hisako Horikawa, Body Weather que entén el cos com una entitat múltiple i canviant. A aquesta línia de treball s’uneix la important influència del treball de percepció i composició desenvolupat per la coreògrafa americana Lisa Nelson (Tunning Scores).

Al 2000 funda l’Associació Cultural La Sospechosa entitat amb la que realitza i produeix nombrosos projectes que tenen en comú una recerca sobre la relació del cos i l’entorn, sobre la relació ensenyar/aprendre i que busquen posar l’acció artística en contextos poc habituals per tal de generar una reflexió crítica sobre el paper social de l’art i en particular de les arts escèniques.

Els seus àmbits d’acció inclouen formats diversos: des de la creació i la direcció escènica, el treball d’intèrpret, -ballant amb companyies com Raravis / Andrés Corchero i Rosa Muñoz (1996-2009) o Malpelo  (2002/2004) i la coreografia, amb peces com What is the word, Si se diera un cuerpo al bullicio, l’Exercici de la força, passant per projectes col·laboratius en diferents contexts com hospitals, escoles, presons i col·lectius de no-ballarins. En aquest darrer àmbit destaca el projecte intergeneracional PI(È)CE de creació escènica, que es desenvolupa al Raval desde fa deu anys, produït pel Teatre Tantarantana, amb el que ha generat quinze projectes escènics dels que en destaquen Li diuen mar (Grec 2016 / Teatre del CCCB) i Oi Néoi (Grec 2019 / Teatre del CCCB). En l’àmbit educatiu rep l’encàrrec desde Mercat de les Flors de participar com a coreògrafa del projecte Totsdansen, per a joves de tot Catalunya (2017-21) i es convidada al projecte En Residència de l’ICUB (2018/19). Ha rebut nombrosos encàrrecs com a directora escènica i coreògrafa com la direcció de l’òpera participativa El Monstre del Labertint de Jonathan Dove,  (encàrrec del Festival Grec de Barcelona pel Teatre Grec 2018) o el concert per a nens i nenes Planeta Clarinet, encàrrec de l’Auditori que es reposa anualment des de 2015. Actualment combina la seva tasca creativa amb la docència de Composició i Improvisació i és Cap d’especialitat en coreografia i interpretació al Conservatori Superior de Dansa (CSD / Institut del Teatre) així com professora convidada a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD / Institut del Teatre).

  • Alfredo Costa Monteiro

Alfredo Costa Monteiro és artista sonor, improvisador, compositor i poeta sonor nascut a Oporto, Portugal. Viu i treballa a Barcelona des del 1992, any en què es va graduar en escultura / multimèdia amb Christian Boltanski a l’Escola de Belles Arts de París. Les seves instal·lacions i peces sonores estan fetes a partir de processos inestables, restriccions conceptuals i formes d’una simplicitat sovint desconcertant, on la manipulació d’objectes com instruments o instruments com objectes té un fort aspecte fenomenològic.

Acostumat a treballar en els extrems del so, des del silenci fins al soroll, ha estat involucrat des del 2001 en diversos projectes de música improvisada i experimental, utilitzant cada vegada una instrumentació diferent com l’acordió, la guitarra preparada, el tocadiscs, dispositius electroacústics o objectes ressonants, perdonar a cadascun d’ aquests projectes una identitat particular.

En poesia sonora, el seu treball se centra en la musicalitat del llenguatge i en el seu contingut fonètic, mantenint sempre un equilibri amb la semàntica. Els seus poemes són generalment sorollosos i políglotes (principalment en espanyol, portuguès i francès, però també en català i anglès) i utilitzen sistemes combinatoris basats en fonemes comuns a aquests idiomes, per crear múltiples significats que sovint porten a la confusió i desafien la comprensió.

Ha col·laborat amb innúmers músics, coreògrafs, videoartistes, cineastes de tot el món, i ha presentat el seu treball arreu d’Europa, Canadà, Estats Units, Rússia i Japó. Té una extensa discografia en segells de tot el món en solitari i en diferents formacions.

  • Blanca Tolsà

Blanca Tolsà és graduada pel Conservatori Professional de Dansa Institut del Teatre de Barcelona, ​​a la branca de dansa contemporània, i posteriorment per ITdansa Jove Companyia Institut del Teatre on realitza gires internacionals amb repertori d’Ohad Naharin, Jiri Kylian, Montse Sánchez/ Ramón Baeza, entre d’altres .

Des del 2015 ha treballat amb Lipi Hernández (MACBA, La Pedrera, Museu d’Art la Garrotxa), amb Ariadna Montfort per a Moaré (Festival Grec 2017), per la qual rep una nominació als Premis MAX per millor intèrpret femenina, amb Zappalà Compagnia (Sicília), amb Raquel Klein per a Wu Wei (Mercat de les Flors, Teatre Principal de Palma), i per la qual rep el Premi Butaca per millor intèrpret femenina en dansa 2020;  amb Irene García LaQuebrá. Va formar part del Cèl·lua#1 producció del Mercat de les Flors, amb l’obra Flamingos d’Albert Quesada. Participa a events en esdeveniments d’improvisació com ara The Exploding Fest#5 i #6, i SiLosMartesFueranViernes.

Al 2019 impulsa la seva primera investigació sobre el llenguatge del cos i la veu, materialitzant-se al seu primer solo Ecoica, amb el qual va ser resident de La Caldera2020, i amb el qual també va dur a terme residències com ara al CC Barceloneta, a Roca Umbert, DevirCapa Faro (Portugal), Periferie Artistiche (Itàlia).

Actualment treballa amb diferents coreògrafs a Barcelona, ​​com ara Maria Magdalena Garzón, Jacob Gómez (Meohadim) o Anna Macau (SilverDrops Dansa). A més, cursa els estudis superiors de Coreografia al Conservatori Superior de Dansa Institut del Teatre de Barcelona i canta al Cor de la Universitat de Farmàcia.

  • Tristán Pérez-Martín

Nascut a Buenos Aires (Argentina), Tristán va estudiar a l’Escola d’Art Fotogràfic d’Avellaneda. Viu a Barcelona des de l’any 2000, va formar part de l’Associació Cultural Finmatun entre 2006 i 2011, donant tallers de vídeo, fotografia i videodansa a les presons. Està especialitzat en fotografia i vídeo per a dansa contemporània i arts escèniques des de 2007. Forma part de l’equip de La Caldera i des de 2011, part de l’equip BIDE (Barcelona International Dance Exchange), una plataforma de networking i intercanvi per a coreògrafs professionals, ballarins i artistes. També forma part de La visiva des de 2017. Tristán ha treballat i col·laborat amb moltes companyies, creadores , coreògrafes, festivals, teatres i institucions culturals a Catalunya, Espanya, Itàlia, França, Nova York i Amèrica del Nord.

  • Beatriz González Magadán

Treballa en diversos àmbits de les arts escèniques: des de la creació, la interpretació, la producció, l’execució tècnica i la regidoria escènica. Formada en fusteria per la Escuela Taller de Restauración de León, comença a construir escenografies i artefactes per a la companyia de teatre La Danaus, a actuar en els seus espectacles i finalment, fer-se càrrec d’ella com a gestora. Aprèn música i tècniques de representació dramàtiques, que en el transcurs dels anys deriven en un interès per l’expressió del cos a través de la dansa formant-se en el Centro Coreográfico de León i els seminaris del Teatro del Norte impartits per Etelvino Vázquez. Es trasllada a Barcelona on aprofundeix en dansa contemporània, i Body Weather. Ha treballat en companyies com Cia. Carles Santos, Sol Picó, La Fura dels Baus, Raravis La Sospechosa i Antiga i Barbuda d’entre altres. Ha cooperat en les Comissions de Dansa i Artística de l’Ateneu Popular de 9 Barris, contribuït a organitzar el Fòrum Mundial Social de les Economies Transformadores (FMSET) 2019 amb la comesa d’organitzar l’espai de diàleg entre els ponents.

En l’actualitat forma part del personal tècnic de Mite’ls Produccions com a maquinista escènica, regidora d’escena i d’espais on se celebren esdeveniments culturals. Paral·lelament, és membre del projecte de creació escènica intergeneracional PI(È)CE produït pel Teatre Tantarantana mentre continua fent la mirada externa i l’acompanyament de peces coreogràfiques. Des del 2008 treballa en estreta col·laboració amb la directora artística i coreògrafa Constanza Brnčić, com a ajudant de direcció mantenint el seu interés en la incessant recerca sobre el cos escènic, el pensament i la pedagogia.