Com a centre de dansa i arts vives, fomentem una educació que posa el cos i l’acció en el centre de l’experiència: practicar des del cos altres maneres de transmetre coneixement. Però sobretot ens proposem teixir col·laboracions de llarga durada, flexibles i basades en la confiança mútua, per generar comunitat educativa en un sentit ampli: amb el professorat, l’alumnat, les famílies i el barri. Una educació sobre pràctiques vives, oberta al risc, imprevisible, que aposta per la recerca, mutant i en construcció.
Des d’aquí ens preguntem: Quin tipus de pedagogies podem activar a les aules i transferir als centres de creació? Quin paper juguen els sabers corporals en els processos d’aprenentatge col·lectiu de la pràctica cultural i educativa al barri de La Marina? Tota qüestió que té a veure amb el cos (i per tant amb l’experiència) té la dificultat de traduir-se en paraules, i per això d’entrada els “sabers corporals” es perceben com un concepte complex i abstracte. Què entenem per “sabers corporals” i com compartir aquesta qüestió amb tots/es les implicades en el projecte educatiu? Quines veus parlen i quines no parlen dins l’aula? Quins cossos es fan més presents i què passa amb allò que no es diu? Quina relació estableixen els cossos que actuen amb aquells que observen les seves accions? Quines noves preguntes es mobilitzen en els docents i artistes quan abordem aquestes qüestions de manera col·lectiva i compartida? i quines tensions travessa plantejar-los com una investigació dins l’aula i dins els programes educatius de les institucions culturals?
D’aquestes qüestions fonamentals, se’n deriven alguns objectius del projecte educatiu: Observar com un espai d’aprenentatge afectiu, íntim, crític i implicat pot improvisar, crear, afectar-se i interpel·lar l’acció pedagògica. Trencar amb la lògica dels inicis i els finals, genera temps per dispersar-se i sortir de les lògiques de la productivitat. Visibilitzar els sabers ocults, dispersos o invisibles que qüestionen les lògiques dominants, desallotjant els sabers donats i les posicions apreses per fer exercicis col·lectius d’imaginació que ens permetin qüestionar les configuracions culturals heretades i desenvolupar formes de relació alternatives. Que el projecte educatiu i cultural desbordi l’aula i sigui un detonador de canvis, accions i projectes comuns, afectant a la resta de la comunitat educativa i del barri. Generar eines o recursos transferibles a altres comunitats d’estudi del projecte global del Graner.
Amb la mediació de Magdalena Garzón: “Soc llicenciada en Ciències Ambientals i en Coreografia. La meva pràctica i interès personal se centra en l’entrenament del Body Weather i en les pràctiques corporals somàtiques. M’interessa el treball del cos i l’expressió en diversos contextos i grups socials, plantejant una actuació des de projectes de l’àmbit socioeducatiu. El 2017 vaig ser becada per l’OAEA de l’Institut del Teatre per a desenvolupar una pedagogia de la dansa per persones amb diversitat visual vinculada a la creació i a l’audiodescripció en dansa. Des del 2020 col·laboro regularment amb l’equip de treball d’accessibilitat a les exposicions en el CCCB.”
El programa d’educatius del Graner s’emmarca dins el programa Caixa d’Eines, impulsat pel Pla de Barris de Barcelona, que consisteix en la introducció de pràctiques artístiques dins el currículum escolar amb l’objectiu de reduir les desigualtats entre els barris de la ciutat.
