Graner

› PODCAST BOCA

BOCA # 1 · Oihana i Artefactum

BOCA # 1 ens convida a escoltar la conversa d’artefactum i Oihana al voltant del projecte d’investigació ‘Bailarinxs sonorxs’, en residència a Graner a la tardor de 2020.

Com la pràctica de ballar condiciona la nostra quotidianitat? Com es relaciona amb la dansa algú que s’ha relacionat de manera acadèmica i algú que s’hi relaciona des de la intimitat? ‘Bailarinxs sonorxs’ és una investigació artística que es pregunta pel «bailarinx» (Què és? Com ​​és? Què fa? etc.) des de les seves múltiples possibilitats i realitats concretes. És a dir, des del » ‘bailarinx» que ha estat format dins dels estàndards de «la Història de la Dansa» i que ha escollit professionalitzar-se en aquesta «especialització», fins al «bailarinx» com una persona qualsevol que vivencia el ball i que es relaciona vitalment amb això fora d’un «projecte professional-econòmic».

Registre i ambient sonor: Telemann Rec
Enregistrat a la Sala P del Graner una tarda d’octubre de 2020

BOCA #1 · Oihana, artefactum i 'bailarinxs sonorxs'

Guia d’audició

El treball de camp: trobades i entreviste amb ballarinxs (05:41)

Les sonoritats del ballarx (17:58)

La pràctica eròtica de la kinestèsia (25:10)

BOCA #2 · Vértebro i Artefactum

BOCA # 2 ens convida a escoltar la conversa d’artefactum i Vértebro al voltant del projecte d’investigació ‘Barbecho’, en residència a Graner l’hivern de 2020.

‘Barbecho / Floración’ és una proposta de Vértebro amb l’objectiu generar un període de reflexió i regeneració sobre el propi col·lectiu (entès com a ens que produeix peces escèniques i coordina contextos de pensament i acció al voltant de les arts performatives. L’etapa específica d’el projecte vinculat al programa d’ajudes a la creació de Graner en la modalitat Residències d’investigació, proposa un temps de desacceleració per repensar les nostres metodologies de “fer en col·lectiu” i un temps d’obertura per posar a prova les nostres pràctiques i desitjos amb altres agents pertanyents i circumdants a l’àmplia comunitat de Graner.

Registre i ambient sonor: Telemann Rec
Enregistrat a la Sala P del Graner una tarda de novembre de 2020

BOCA #2 · Vértebro, artefactum i el 'barbecho'

BOCA #3 · Søren Evinson i Andrea Soto Calderón

BOCA # 3 ens convida a escoltar la conversa de Søren Evinson i Andrea Soto Calderón, en residència al Graner l’hivern de 2020.

Andrea Soto Calderón fa un camí per la investigació del Soren Evinson a la seva darrera peça Just Desire i aprofundeix també en algunes de les temàtiques, formalitats i estètiques que travessen peces anteriors i el cos de treball de l’artista. A la conversa també hi apareixen autores, referències i conceptes que obren preguntes en relació a les arts vives, les imatges, el consum i el desig, entre d’altres territoris.

Andrea Soto Calderón, doctora en filosofia, actualment viu i treballa a Barcelona, professora d’Estètica i Teoria de l’art. Ha estat professora visitant en diverses universitats (París, Lisboa, Barcelona i Valparaíso). Investigadora principal del projecte de recerca artística «La performatividad de les imatges» a La Virreina Centre de la Image a Barcelona, els seus treballs de recerca es dediquen a les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la recerca artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com a la relació entre l’estètica i la política. Entre les seves publicacions recents destaca el seu llibre “Le travail des images” al costat de Jacques Rancière (Els presses du réel, 2019).

Registre i ambient sonor: Telemann Rec
Enregistrat a la Sala MT del Graner un matí de gener de 2021 

BOCA #3 · Søren Evinson i Andrea Soto Calderón

BOCA #4 · Xavier Manubens i Alejandro Penagos

BOCA # 4 ens convida a escoltar la conversa entre Alejandro Penagos i Xavier Manubens, artista resident del Graner 2021.

Xavier Manubens és resident del Graner per convocatoria pública en la Modalitat d’Investigació amb el seu projecte Symphony of the Seas: “Symphony és una dona. Li encanta dur perruques i ungles postisses. A Symphony li agrada fer relacions Trans entre les plasticitats de la presència i la construcció de la seva pròpia imatge. Projecte artístic que té com a objectiu creuar la pràctica Drag amb les noves metodologies de les Arts Vives, des d’un punt de vista coreogràfic i instal·latiu”.

Alejandro Penagos és llicenciat en Teatre i Arts Vives per la Universitat de Colòmbia i en Sociologia per la Universitat Santo Tomás. És investigador i performer, artista interdisciplinar interessat en les etnografies ficcionals, les taxonomies dels barris, la capacitat que té un cos per convertir-se en objecte o esdevenir espai. És cofundador dels col·lectius House of Tupamaras i Street Jizz.

Aquest episodi de Boca compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull, a través del seu programa de mentories i residències internacionals 2021. Més info d’aquesta col·laboració AQUÍ.

Registre i ambient sonor: Telemann Rec
Enregistrat a través de la plataforma Zoom una tarda de setembre de 2021

BOCA #4 · Xavier Manubens i Alejandro Penagos

BOCA #5· Fernando Gandasegui i Marta Echaves

BOCA # 5 ens convida a escoltar la conversa entre Marta Echaves i Fernando Gandasegui, artista resident del Graner 2021.

Fernando Gandasegui, resident del Graner per convocatòria pública en la modalitat d’invesgtigació, és artista, comissari i investigador en arts vives. Ha format part del col·lectiu PLAYdramaturgia i ha coordinat el Teatro Pradillo a Madrid. Ha codirigit La Plaza al Verano de Matadero i programes de residències i investigació al Centro Cultural de España a La Paz. Dona classes i tallers en diferents institucions com ara Pedagogías Invisibles o el Bar Yola del Festival Sâlmon/Graner, bar que regenta amb en Javier Cruz. Ha sigut artista resident a La Caldera, al CA2M, La Casa Encendida, Malavoadora o L’Estruch. El seu treball artístic forma part de la Col·lecció del CA2M i de l’Arxiu de creadors de Matadero i s’ha presentat a La Poderosa, l Festival TNT, Artium, CentroCentro, EACC, PHotoEspaña o Intermediae, entre d’altres institucions i també en altres espais independents com POLS. Ha coordinat projectes de comunicació per a festivals com El lugar sin límites (Museo Reina Sofía-Centro Dramático Nacional) o ¿Qué puede un cuerpo? (La Casa Encendida), ha publicat catàlegs com Querer parecer noche (CA2M) i ha escrit programes de mà de Teatros del Canal o Conde Duque. Actualment codirigeix Teatron, on també publica en el meu blog i ha comissariat el festival Domingo per a La Casa Encendida.

Marta Echaves s’ha format en Filosofia a l’UAM i al PEI del MACBA. Col·labora dissenyant activitats per a l’editorial Caja Negra, i és coordinadora de Contar es escuchar, un curs de recerca artística a La Casa Encendida. Els seus projectes, a la cruïlla entre la pràctica artística i el treball historiogràfic, han estat presentats en institucions com ARCO, MACBA, MNCARS, La Casa Encendida, la Universitat Complutense, Hangar… Ha col·laborat escrivint per a catàlegs i llibres d’artista, i va editar al costat de María Ruido i Antonio Gomez l’assaig Working Dead, escenarios del postrabajo (La Virreina Centre de la Imatge).

Registre i ambient sonor: Telemann Rec
Enregistrat en un espai cedit per Lamarina.cat, còmplices habituals del Graner. 

BOCA #5· Fernando Gandasegui i Marta Echaves

Sobre el cos de treball del Fernando i estratègies col·laboratives en el camp de les arts vives

BOCA #6· Constanza Brncic i Jordi Alomar

BOCA #6 ens convida a escoltar la conversa entre Constanza Brncic i Jordi Alomar (director del Museu de la Música- Centre Robert Gerhard) al voltant de conceptes com patrimoni sonor, arxiu, cos i altres derivades. La conversa pren com a punt de partida el projecte compartit entre el Museu i el Graner en el marc del programa Creació i Museus, que porta per títol “Registres evanescents” i que es tracta d’un treball d’investigació que la Constanza i el seu equip va desenvolupar a partir de l’arxiu de l’agitador cultural, músic, escriptor i pensador Víctor Nubla (1956-2020).


Constanza Brncic desenvolupa la seva particular mirada sobre el cos i el fet escènic des de fa més 25  anys. Es forma en dansa contemporània, nova dansa i teatre a Nova York i viatjant per Europa. Llicenciada en Filosofia i Màster en Pensament Contemporani per la UB, actualment realitza el doctorat en Filosofia Contemporània i Tradició Clàssica, amb la tesi dirigida per Josep Maria Esquirol, Expressió i alteritat en Merleau-Ponty.

S’interessa aviat pel treball desenvolupat pels coreògrafs japonesos Min Tanaka i Hisako Horikawa, Body Weather que entén el cos com una entitat múltiple i canviant. A aquesta línia de treball s’uneix la important influència del treball de percepció i composició desenvolupat per la coreògrafa americana Lisa Nelson (Tunning Scores).

Al 2000 funda l’Associació Cultural La Sospechosa entitat amb la que realitza i produeix nombrosos projectes que tenen en comú una recerca sobre la relació del cos i l’entorn, sobre la relació ensenyar/aprendre i que busquen posar l’acció artística en contextos poc habituals per tal de generar una reflexió crítica sobre el paper social de l’art i en particular de les arts escèniques.

Els seus àmbits d’acció inclouen formats diversos: des de la creació i la direcció escènica, el treball d’intèrpret, -ballant amb companyies com Raravis / Andrés Corchero i Rosa Muñoz (1996-2009) o Malpelo  (2002/2004) i la coreografia, amb peces com What is the word, Si se diera un cuerpo al bullicio, l’Exercici de la força, passant per projectes col·laboratius en diferents contexts com hospitals, escoles, presons i col·lectius de no-ballarins. En aquest darrer àmbit destaca el projecte intergeneracional PI(È)CE de creació escènica, que es desenvolupa al Raval desde fa deu anys, produït pel Teatre Tantarantana, amb el que ha generat quinze projectes escènics dels que en destaquen Li diuen mar (Grec 2016 / Teatre del CCCB) i Oi Néoi (Grec 2019 / Teatre del CCCB). En l’àmbit educatiu rep l’encàrrec desde Mercat de les Flors de participar com a coreògrafa del projecte Totsdansen, per a joves de tot Catalunya (2017-21) i es convidada al projecte En Residència de l’ICUB (2018/19). Ha rebut nombrosos encàrrecs com a directora escènica i coreògrafa com la direcció de l’òpera participativa El Monstre del Labertint de Jonathan Dove,  (encàrrec del Festival Grec de Barcelona pel Teatre Grec 2018) o el concert per a nens i nenes Planeta Clarinet, encàrrec de l’Auditori que es reposa anualment des de 2015. Actualment combina la seva tasca creativa amb la docència de Composició i Improvisació i és Cap d’especialitat en coreografia i interpretació al Conservatori Superior de Dansa (CSD / Institut del Teatre) així com professora convidada a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD / Institut del Teatre).

Jordi Alomar és musicòleg, músic i gestor cultural, combina la recerca amb la docència i la gestió cultural independent. És Titulat Superior en violí i Llicenciat en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona, així com Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Vinculat al Centre d’Estudis de Cultura, Política i Societat de la Universitat de Barcelona en sociologia de la música, al llarg de la seva carrera docent ha estat professor al Departament de musicologia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, al Departament de composició de l’Escola Superior de Música Taller de Músics, al Conservatori Professional d’Eivissa i Formentera així com al Servei d’Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears, on va coordinar el cicle Recorreguts Musicals entre 2009 i 2012. Des del curs 2019-2020 és professor del Departament de producció i gestió de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Compta amb diverses publicacions per la Revista Musical Catalana, la Revista Lluc o l’Editorial Universidad de Granada, entre d’altres.

Ha estat director del festival de música contemporània Encontre Internacional de Compositors entre 2009 i 2012, així com codirector de la Setmana de Música Antiga de la Colònia de Sant Pere entre 2017 i 2019. En l’àmbit de l’art sonor, el seu projecte “Arxiu/s – Art Sonor i pràctiques musicals experimentals a Mallorca 1980-2020” va resultar guanyador de la Crida 2020 de la Direcció general d’arts visuals de l’Ajuntament de Palma, i actualment es troba en fase de preparació d’una gran exposició retrospectiva que tindrà lloc al Casal Solleric durant el primer semestre de 2022. Igualment, ha estat guanyador de l’Art Investigation Programme – Residència d’investigació d’experiències sonores 2021 de Casa Planas – Teatre Principal.

En l’àmbit de les arts escèniques, ha treballat amb diversos projectes, destacant la direcció d’IF Barcelona – Biennal de Teatre Visual i de Figures des de 2015 i la gerència de l’exposició Figures del Desdoblament a Arts Santa Mònica el 2015. Abans de ser nomenat director del Museu de la Música – Centre Robert Gerhard va formar part del Consell Assessor del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra des de 2016.


Més informació sobre Registres evanescents AQUÍ

Registre i ambient sonor: Telemann Rec
Enregistrat a la Sala M del Graner, una tarda de finals de juliol de 2022.

BOCA #6· Constanza Brncic i Jordi Alomar

Sobre patrimoni sonor, arxiu, cos dins l'arxiu i altres derivades evanescents.