BOCA #6 ens convida a escoltar la conversa entre Constanza Brncic i Jordi Alomar (director del Museu de la Música- Centre Robert Gerhard) al voltant de conceptes com patrimoni sonor, arxiu, cos i altres derivades. La conversa pren com a punt de partida el projecte compartit entre el Museu i el Graner en el marc del programa Creació i Museus, que porta per títol “Registres evanescents” i que es tracta d’un treball d’investigació que la Constanza i el seu equip va desenvolupar a partir de l’arxiu de l’agitador cultural, músic, escriptor i pensador Víctor Nubla (1956-2020).
Constanza Brncic desenvolupa la seva particular mirada sobre el cos i el fet escènic des de fa més 25 anys. Es forma en dansa contemporània, nova dansa i teatre a Nova York i viatjant per Europa. Llicenciada en Filosofia i Màster en Pensament Contemporani per la UB, actualment realitza el doctorat en Filosofia Contemporània i Tradició Clàssica, amb la tesi dirigida per Josep Maria Esquirol, Expressió i alteritat en Merleau-Ponty.
S’interessa aviat pel treball desenvolupat pels coreògrafs japonesos Min Tanaka i Hisako Horikawa, Body Weather que entén el cos com una entitat múltiple i canviant. A aquesta línia de treball s’uneix la important influència del treball de percepció i composició desenvolupat per la coreògrafa americana Lisa Nelson (Tunning Scores).
Al 2000 funda l’Associació Cultural La Sospechosa entitat amb la que realitza i produeix nombrosos projectes que tenen en comú una recerca sobre la relació del cos i l’entorn, sobre la relació ensenyar/aprendre i que busquen posar l’acció artística en contextos poc habituals per tal de generar una reflexió crítica sobre el paper social de l’art i en particular de les arts escèniques.
Els seus àmbits d’acció inclouen formats diversos: des de la creació i la direcció escènica, el treball d’intèrpret, -ballant amb companyies com Raravis / Andrés Corchero i Rosa Muñoz (1996-2009) o Malpelo (2002/2004) i la coreografia, amb peces com What is the word, Si se diera un cuerpo al bullicio, l’Exercici de la força, passant per projectes col·laboratius en diferents contexts com hospitals, escoles, presons i col·lectius de no-ballarins. En aquest darrer àmbit destaca el projecte intergeneracional PI(È)CE de creació escènica, que es desenvolupa al Raval desde fa deu anys, produït pel Teatre Tantarantana, amb el que ha generat quinze projectes escènics dels que en destaquen Li diuen mar (Grec 2016 / Teatre del CCCB) i Oi Néoi (Grec 2019 / Teatre del CCCB). En l’àmbit educatiu rep l’encàrrec desde Mercat de les Flors de participar com a coreògrafa del projecte Totsdansen, per a joves de tot Catalunya (2017-21) i es convidada al projecte En Residència de l’ICUB (2018/19). Ha rebut nombrosos encàrrecs com a directora escènica i coreògrafa com la direcció de l’òpera participativa El Monstre del Labertint de Jonathan Dove, (encàrrec del Festival Grec de Barcelona pel Teatre Grec 2018) o el concert per a nens i nenes Planeta Clarinet, encàrrec de l’Auditori que es reposa anualment des de 2015. Actualment combina la seva tasca creativa amb la docència de Composició i Improvisació i és Cap d’especialitat en coreografia i interpretació al Conservatori Superior de Dansa (CSD / Institut del Teatre) així com professora convidada a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD / Institut del Teatre).
Jordi Alomar és musicòleg, músic i gestor cultural, combina la recerca amb la docència i la gestió cultural independent. És Titulat Superior en violí i Llicenciat en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona, així com Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Vinculat al Centre d’Estudis de Cultura, Política i Societat de la Universitat de Barcelona en sociologia de la música, al llarg de la seva carrera docent ha estat professor al Departament de musicologia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, al Departament de composició de l’Escola Superior de Música Taller de Músics, al Conservatori Professional d’Eivissa i Formentera així com al Servei d’Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears, on va coordinar el cicle Recorreguts Musicals entre 2009 i 2012. Des del curs 2019-2020 és professor del Departament de producció i gestió de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Compta amb diverses publicacions per la Revista Musical Catalana, la Revista Lluc o l’Editorial Universidad de Granada, entre d’altres.
Ha estat director del festival de música contemporània Encontre Internacional de Compositors entre 2009 i 2012, així com codirector de la Setmana de Música Antiga de la Colònia de Sant Pere entre 2017 i 2019. En l’àmbit de l’art sonor, el seu projecte “Arxiu/s – Art Sonor i pràctiques musicals experimentals a Mallorca 1980-2020” va resultar guanyador de la Crida 2020 de la Direcció general d’arts visuals de l’Ajuntament de Palma, i actualment es troba en fase de preparació d’una gran exposició retrospectiva que tindrà lloc al Casal Solleric durant el primer semestre de 2022. Igualment, ha estat guanyador de l’Art Investigation Programme – Residència d’investigació d’experiències sonores 2021 de Casa Planas – Teatre Principal.
En l’àmbit de les arts escèniques, ha treballat amb diversos projectes, destacant la direcció d’IF Barcelona – Biennal de Teatre Visual i de Figures des de 2015 i la gerència de l’exposició Figures del Desdoblament a Arts Santa Mònica el 2015. Abans de ser nomenat director del Museu de la Música – Centre Robert Gerhard va formar part del Consell Assessor del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra des de 2016.
Més informació sobre Registres evanescents AQUÍ
Registre i ambient sonor: Telemann Rec
Enregistrat a la Sala M del Graner, una tarda de finals de juliol de 2022.
