El Museu de la Música i el Graner van iniciar una col·laboració en el marc del programa Creació i Museus de l’ICUB, a partir de l’arxiu de l’agitador cultural, músic, escriptor i pensador Víctor Nubla (1956-2020), a través de la mirada de la coreògrafa Constanza Brnčić.
Des del Museu es volia posar el focus en la cultura del casset, o casset underground, a Barcelona entre finals dels 70 i començament dels 90, per oferir una panoràmica única de l’escena experimental alternativa de la ciutat i del moment. Els mètodes de composició-recerca-creació del mateix Nubla, així com dels músics del seu entorn, són resultat del canvi que va significar per a la producció i la difusió sonora i musical l’existència de tecnologies d’enregistrament i reproducció a l’abast com mai ho havien estat abans (amb el DIY, els dissenys gràfics fotocopiats…).
REGISTRES EVANESCENTS
A la novel·la Locus Solus de Raymond Roussel, un grup de curiosos recorre el palau i els jardins de l’inventor i excèntric col·leccionista Canterel. Durant aquesta visita trobaran històries insòlites, invents increïbles que es multipliquen i revelen un univers infinit i complex de superposicions i relacions. Dos dels invents de Canterel ens criden l’atenció: l’aqua-micans, un líquid sota el qual es pot respirar, i que també condueix l’electricitat amb més potència que l’aigua, i la invenció de la resurrectina i el vitalio, ambdues substàncies que, junt amb el poder elèctric de l’aqua-micans, ressusciten els difunts, revivint eternament un moment especialment memorable abans de la seva mort.
Entrar en un lloc desconegut, caòtic, ple d’objectes de tota mena, llibres, instruments, equips de so de diverses generacions, cassetes, discs, vinils, en definitiva, ple d’una vida, és el que hem fet aquest grup de curiosos durant aquest procés. Al petit pis de Gràcia del desaparegut músic i agitador cultural Víctor Nubla, hem estat escoltant música, mirant vídeos i objectes, bevent cervesa, parlant, buscant com abordar l’arxiu personal reflex de la seva vida. L’atzar i les afinitats estètiques han estat dues de les metodologies que hem posat en joc per extreure materials del fons. També l’interès pels formats de registre obsolets, tant visuals com sonors, en particular els cassetes i les cintes d’VHS. D’aquestes visites han anat sorgint dimensions visuals, sonores i corpòries que reflecteixen l’evanescència de tota superfície de registre i que plantegen qüestions sobre la memòria, l’arxiu, l’ordre i el caos, la fragilitat de la vida i la rotunditat de la mort.
Aquest destil·lat, un líquid que pren formes diverses cada cop que es volca, és el que volem compartir, obrint també els engranatges de les nostres eleccions, lectures i aproximacions a l’arxiu.
Fitxa artística:
Direcció: Constanza Brnčić
Col.laboracions artístiques:
Blanca Tolsà (ballarina i coreògrafa), Alfredo Costa-Monteiro, (músic i poeta), Tristán Pérez-Martín (realitzador de video i fotògraf) i Beatriz González Magadán (ull extern i ajudant de direcció).
Una coproducció del Museu de la Música de Barcelona – Centre Robert Gerhard i Graner, en el marc del Programa Creació i Museus de l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb la col·laboració de Gràcia Territori Sonor
Fotografies de Tristán Pérez-Martín i Graner
Així mateix cal esmentar que Constanza Brncic va participar a ISEA 2022, en el 2nd Summit on New Media Art Archiving, presentant Registres evanescents, una reflexió sobre les metodologies de recerca artística i a l’aproximació des del cos a la idea d’arxiu, a partir de la proposta homònima i que parteix del fons personal del desaparegut músic i agitador cultural Víctor Nubla.
Conversa entre Constanza Brncic i Jordi Alomar a l'entorn de "Registres evanescents"
