Estudi obert de Bruno Brandolino

Si lo profundo estuviera en la superficie és una ficció coreogràfica especulativa que acompanya la trobada d’una comunitat humana amb una forma de vida desconeguda. La seva presència reconfigura gradualment l’organització social i la percepció mútua del grup, afectant-los a un nivell psicofísic mitjançant la distorsió dels sentits, la fisiologia i el llenguatge. Amb el pas del temps, el grup s’enfronta a una sèrie de dilemes: què hi ha en joc quan la seva humanitat es troba amb una forma de vida intel·ligent que la governa? S’hi han d’adaptar o resistir? Què passa quan les posicions divergeixen i aquells que abans eren semblants esdevenen estranys? I, si la transformació és irreversible, què quedarà de la seva humanitat?

Combinant teatralitat, coreografia i música experimental, l’obra traça el viatge d’aquesta comunitat a la intersecció entre la literatura especulativa i les preocupacions globals contemporànies. Examina críticament com es manifesta la reactivitat humana en temps de crisi, revelant la fragilitat de les nostres idees de comunitat i identitat. Explora també l’adaptabilitat humana, proposant noves organitzacions socials: qüestionant les jerarquies especistes, imaginant relacions interespecífiques i pensant formes de comunicació no verbal. Si lo profundo estuviera en la superficie convida el públic a acompanyar la trobada d’aquesta comunitat amb una alteritat radical, pertorbant el significat de ser humà tot oferint perspectives per repensar els nostres futurs dins d’una distopia crítica.

Informacions pràctiques