A partir de la recerca d’Anatomía inventada, la performer i creadora Natalia Fernandes continua definint la seva poètica i projectant noves formes (a través de la paraula, la imatge i l’escriptura) de situar un cos en escena. D’aquesta exploració en sorgeix la seva nova proposta escènica, Objecto no identificado, en la qual reflexiona sobre l’imaginari històric i social que defineix la mirada cap als cossos:
Objeto não identificado
és la construcció col·lectiva d’una cançó d’amor,
és una trobada que va passar en 1500
però que també va passar la setmana passada
i què passarà demà,
és el que mai vam veure
i el que veiem tots els dies.
En el recorregut de la seva recerca, les inquietuds de Natalia Fernandes es troben amb les reflexions de Marta Azparren a Cine ciego, un projecte multidisciplinari (llibre i performance) en què aquesta artista visual analitza com són necessàries la monocromia, el buit o la pausa per canviar el registre de les imatges de l’esdeveniment en la sobreexposició vírica actual, i com l’absència d’imatge retorna a l’espectador emancipat una consciència cap a l’acció.
Conferència performativa de Natalia Fernandes i Marta Azparren “Anatomia inventada, cinema cec”
- Dilluns 18 de novembre a les 18h
- Entrada lliure
“La sessió proposa la creació del cos impossible de la no-ballarina a partir d’una imatge mental col·lectiva. Un registre en imatge no visual d’un cos-procés. Un dibuix anatòmic en capes: paraula-ossos, imatge-múscul, moviment-pell. El cos abans i després del discurs que el modela, de la mirada que l’identifica. No hi ha cos sense discurs, no hi ha moviment sense còpia. Mirarem un cos de ballarina possible amb la mirada dibuixant.”
Les dues artistes es troben en aquest primer espai de Busseig per compartir perspectives i analitzar, en format de conferència performativa, com els buits i les pauses en la imatge afecten també la poètica de la dansa.
Natalia Fernandes: performer i creadora brasilenya establerta a Espanya des de 2017. La seva formació en dansa es desenvolupa entre el context universitari (UNICAMP) i l’escena contemporània paulista. Ha treballat amb coreògrafs a Alemanya, Israel, Espanya, l’Índia, etc., i la com a creadora i professora en països d’Europa, el Pròxim Orient, l’Àfrica i els EUA. El 2017, va iniciar la seva recerca del mètode Anatomia Inventada i va iniciar un seguit de treballs a Espanya amb Jesús Rubio Gamo, Celso Gimenéz/La Tristura, Poliana Lima, entre d’altres. La seva creació més recent, El Carnaval No És Alegre – TINY-DESK, es va estrenar al Festival TNT 2023, i a Conde Duque – Madrid. El 2024 és artista resident del Graner per convocatòria pública, en la modalitat de metodologies pràctiques.
Marta Azparren: artista visual no visual. Es mou entre el cinema experimental/expandit, les arts vives i el dibuix. Els seus projectes solen tractar sobre l’activitat artística tenint en compte les connexions entre creadoris, espectadoris, obra i maquinària interna de la mediació, la producció i l’exhibició. La mirada es dirigeix, a més, cap als elements no visuals del que és visual, el que tendeix a desaparèixer. És autora de l’assaig Cine ciego. Detener el flujo de las imágenes, sobre el cinema monocrom i les imatges sense imatge.
Llegir més
Llegir menys
