NO FER RES. Converses improductives al paradís fou una col·laboració entre el Jardí Botànic – Museu de ciències naturals de Barcelona i el Graner
Un projecte d’experimentació a cavall entre la botànica i les arts vives, un diàleg entre Ventura Garriga i Mariona Naudin amb la col.laboració d’Odil Bright, que té com a objectiu transitar precisament aquesta trobada entre dos móns que normalment trobem aïllats l’un de l’altre. El seu títol, No fer res , respon a una pregunta que fa temps que ens ronda pel cap de formes diverses. Ventura Garriga porta anys intentant entendre si és possible no fer res; Mariona Naudin no ha parat de produir peces escèniques des de 2012 i fa temps que es pregunta si té gaire sentit seguir obeïnt als ritmes trepidants del mercat cultural. Per a abordar aquesta qüestió ens ubiquem a l’Antic Jardí Botànic per a submergir-nos en el món de les plantes i per a posar en crisi la noció de temps i productivitat. La intenció és generar preguntes, circuits de pensament genuins que sorgeixin de la trobada entre nosaltres en aquest espai específic. No tenim un objectiu més enllà de l’experimentació i l’observacó i d’entendre on ens portaran aquestes circumstàncies.
No fer res és una quimera, és com anar a la recerca del Sant Grial. Aquesta qüestió impossible de resoldre ronda pel cap de Ventura Garriga des de fa temps i ens serveix avui com a tret de sortida per a aquesta proposta artística que és un diàleg entre el Ventura i la Mariona Naudin (artista associada al Graner) amb la col·laboració d’Odil Bright en l’acompanyament sonor. Pel que sembla, l’imaginari de l’home occidental relaciona el fer amb el ser: el que fem defineix la nostra identitat. Aquest credo que posa l’acció al centre oblida sovint l’activitat constant i silenciosa de la vida vegetal, que ens serveix en aquesta ocasió com a contrapunt perfecte per revisar els nostres tempos hiperproductius i la nostra manera extremadament antropocèntrica de veure el món en aquest moment de canvi de paradigma.
No fer res és un diàleg entre tres humans i el Jardí Botànic Històric en el que hem intentat no posar res de més i utilitzar els recursos del propi indret per generar la proposta escènica.
