Fruit de la necessitat de donar a conèixer a la ciutadania la idiosincràsia de tots els centres que habiten Montjuïc, els directors i directores d’aquestes institucions van decidir fer una acció cultural conjunta que servís per promocionar la programació habitual dels diferents equipaments i, al mateix temps, per promoure els lligams i les sinergies entre ells, reconstruint els camins (els físics i els intangibles), proposant col·laboracions i unint esforços, amb la voluntat d’incorporar millores pel Parc de Montjuïc i recuperar l’esperit de l’Exposició Universal del 1929.
La primera edició del Viu Montjuïc estava prevista el 2020, però es va cancel·lar a causa de la COVID-19. A finals de 2020 es reprèn la proposta, aquest cop amb la col·laboració del Districte Sants-Montjuïc, l’Institut de Cultura de Barcelona i la Quarta Tinència d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme. S’amplia el nombre d’equipaments implicats, a 22 institucions i es decideix fer la celebració el cap de setmana del 16 i 17 d’octubre de 2021.
Graner va participar al Viu Montjuïc 2021 amb:
- Dissabte 16 d’octubre a les 18.45: Stone & Silk de Paloma Muñoz / Cia.Siberia al Castell de Montjuïc. Entrada gratuïta
“La lleugeresa d’un cos en tota la seva solidesa, la solidesa d’un record malgrat la seva lleugeresa, la solidesa de la matèria que pot fer-se lleugera, la lleugeresa de la memòria que pot pesar com la pedra. L’espai, la seva materialitat, la seva olor, el seu so, la seva memòria. Cossos com esgarrapades, com ecos rebotant contra la pedra, cossos que pertorben l’aire, que transmuten en brunzit “
- Diumenge 17 d’octubre a les 16.30, 17.30 i 18.30 h: Reflex #1 de Raquel Klein a Caixa Forum Barcelona. Entrada gratuïta
Reflex # 1 és una proposta d’investigació coreogràfica site-specific sobre el temps i la seva percepció, que busca incorporar l’arquitectura com a mitjà d’amplificació de les possibilitats paisatgístiques del cos. És una invitació a explorar juntes la intersecció entre el fet escènic i la instal·lació, a reflexionar i a desdibuixar els límits entre acció i observació a partir d’habitar, passejar, i amb això transformar el pati blanc d’Arata Isozaki. A través de la composició pictòrica i estats corporis, construirem espais que incloguin a qui “observa” com a part d’un paisatge de sensibilitat permeable i duracional.
