El futuro es una danza sin m̶i̶e̶d̶o̶ ̶d̶e̶ nosotros [deseos para la desaparición] [de la blanquitud]

A partir de la invitació per fer un dels textos de la sèrie “Creació de futurs”, Bruno Levorin i Ignacio de Antonio Antón van seguir treballant més enllà de l’encàrrec inicial i ens comparteixen aquest text especulatiu a quatre mans i a dues llengües sobre el futur de la dansa.

Us recordem el text de la invitació:

Estem vivint una situació de gran complexitat que afecta un cop més i posa en evidència la vulnerabilitat de el sector cultural, i en concret de les arts escèniques. És el nostre un sector erosionat, basat en models de funcionament poc sostenibles, que intuïm caducs des de fa un temps, i que necessiten d’una revisió urgent. En un present fràgil, que s’acarnissa a tensar les desigualtats ja existents, i on se’ns empeny cap a una suposada improductivitat, obligant a parar màquines i a l’aïllament, vam optar per crear un espai per a la reflexió. En aquests moments difícils, us llancem una proposta per sortir amb ironia de el present i fer un exercici de IMAGINACIÓ. Aquesta és una invitació a crear una ficció: et proposem crear un escenari de futur, per potser començar a pensar com volem que sigui el nostre demà.

Luan Banzai és un artista multidisciplinari brasiler que transita entre el Brasil, Europa i Japó. El nomadisme contemporani i el seu desenvolupament és un tema central en la seva obra visual, que va des de simples dibuixos lineals fins a la realització de pel·lícules, incloent fotografia i més recentment animació.

www.luanbanzai.org | @lwnbanzai