Talia de Vries i El Manisero
Convocatòria pública, 2022
Nosaltres ens vam conèixer al programma Research Studios a P.A.R.T.S – Brussel·les. Des del principi, vam veure que hi havia un camí en què les nostres línies de treball i interessos convergien. Un cop finalitzat el programa, vam decidir continuar aquest camí juntes i vam començar a planificar una sèrie de trobades basades en el nostre interès comú per les tecnologies de la imatge i la seva relació amb el so. La nostra intenció era reunir-nos per treballar sense qüestions ni orientacions prèvies, sense objectius definits i sense cap mena d’expectativa o condicionant extern. Aquest viatge sense destinació ens ha permès, amb el temps, desenvolupar un llenguatge artístic intens i precís, així com un procés clar d’enteniment i intercanvi mutu. Hem pogut definir i habitar posicions ètiques comunes sobre el significat del nostre treball, configurant un conjunt de pràctiques que són la base de la nostra col·laboració.
https://www.instagram.com/elmanisero_/
- 2022 · convocatòria pública modalitat investigació en espai escènic · Noir, c’est pas noir
Noir, c’est pas noir és una investigació on la immobilitat i l’acció dialoguen amb l’espai, el so i el temps i que té com a objectiu demostrar que l’arquitectura és un art viu, potser el més viu de tots, que l’arquitectura és un art sonor, potser el més sonor de tots. Mentre que altres disciplines artístiques es posen davant del cos perquè aquest les observi, les envolti i les interpreti, l’arquitectura és ella qui observa i percep els cossos, és ella qui els acull, els distribueix, els dirigeix, els classifica, els amaga, els protegeix, els abraça, els envolta, els exposa, els elimina. Pretenem explorar aquesta peculiar relació amb el cos a través de la llum i el so: com incideixen en l’arquitectura, com la recorren, com llisquen per ella. Per això aquest treball tracta del que passa quan la llum del dia va caient lentament i la casa es queda en silenci, fosca. Noir, c’est pas noir va de baixar les persianes i apagar la llum; intentar obrir-ho tot i amagar-se darrere de les cortines.
Fotografies de Mila Ercoli
