En el marc de treball de la TIAF (Taula Infància Adolescència i Família), dins del grup “Afectivitat i sexualitat saludable”, van sorgir diferents iniciatives amb l’objectiu de millorar l’atenció als joves. Donat que, en la nostra zona, coincidien dos equipaments públics: Graner i Sant Pere Claver Fundació Sanitària, vam pensar que podíem encetar línies de col·laboració, aportant l’expertesa de cada dispositiu, per implementar projectes sòlids en benefici dels joves del barri.
Com diu Antonio Centeno “la normalitat és una paraula deshabitada perquè, qui l’habita?”. Amb aquest projecte, volíem fugir de categories binàries per desafiar qualsevol lògica imposada de normalitat i reflexionar sobre la complexitat del treball artístic comunitari i en l’àmbit sanitari. Podia l’espai creatiu possibilitar un nou lloc de trobada entre dues realitats, que permetés a l’adolescent explicar-se de manera diferent? Com elaboraven els adolescents el seu relat? Quines eines trobaven fora de la clínica per construir-se com a subjectes? Com eren les veus i quines experiències travessaven els cossos d’aquests joves? Què ens deien? Què callaven?
A partir d’aquestes i altres qüestions, volíem reflexionar sobre la salut mental i el cos (cos físic, institucional, mental, social, urbà, afectiu, polític, etc.). Un repte per a l’educació entesa com a pràctica investigativa i expandida. Ens vam marcar com a objectiu explorar processos creatius que anessin d’allò grupal a allò individual, respectant altres formes de fer i altres maneres d’estar junts. Per fer-ho, el 2019 vam dur a terme un treball de 6 mesos de durada amb el dramaturg de trajectòria consolidada Roger Bernat. La seva obra s’havia caracteritzat com a teatre participatiu o immersiu, creant espectacles en què el públic ocupava l’escenari i es convertia en protagonista.
Amb la col·laboració de Pla de Barris.