Liryc Dela Cruz és un artista i cineasta de Tupi, Filipines, actualment establert a Roma, Itàlia. La seva obra s’ha presentat i mostrat en nombrosos festivals de cinema internacionals i espais d’art contemporani, com ara el Festival de Cinema de Locarno, Matadero (Madrid), La Neomudéjar (Madrid), Maison Européenne de la Photographie (París), Artissima (Turín), Museo di Arte Contemporanea di Roma (MACRO), Teatro di Roma (Roma), La Biennale di Venezia i Ocean Space (Venècia). Des de jove, Dela Cruz va rebre el Bamboo Camera Award del Pare del cinema independent a les Filipines, Kidlat Tahimik. Ha col·laborat i ha estat tutoritzat pel mestre del cinema independent Lav Diaz, així com altres figures com Hadji Balajadia, Françoise Vergès, Simon Njami, Gutierrez Mangansakan, Chantal Akerman i Anna Daneri.
“Il Mio Filippino” és una recerca de llarga durada del cineasta i artista sobre la diàspora filipina a Itàlia, que és la tercera comunitat asiàtica més gran al país i la segona més gran a Roma. Lluny del prejudici occidental habitual d’associar un grup ètnic amb una feina, com en el cas de les treballadores domèstiques filipines a Itàlia, Dela Cruz aporta nuances per comprendre aquesta comunitat. Destaca la forta presència i la paradoxa de la seva invisibilització, posant de manifest l’esgotament que experimenten els cossos dels treballadors filipins, ja siguin homes o dones. En última instància, Dela Cruz reflexiona sobre com els processos colonials de control i racialització han modificat la mirada sobre aquests cossos dins de la societat.
Compromès amb les diverses facetes de la creació artística, des del cinema fins a l’actuació, Dela Cruz investiga les diferents esferes de la cultura del seu país natal. Aprofundeix en temes com la cura, les pràctiques indígenes i decolonials, el comerç transpacífic de persones esclavitzades i els principis d’hospitalitat a les Filipines pre i postcolonials. Tot això destaca com aquests aspectes encara influeixen en la percepció sociopolítica de la comunitat filipina.
La meva residència servirà com a reflexió actual i potser com a pregunta en la creació d’aquesta actuació i el procés d’interacció amb els meus col·laboradors. El procés d’interacció és una part important i crítica del nostre treball, sobretot perquè les persones amb qui col·laboro són els autèntics protagonistes d’aquest projecte. Per això, com a part de la recerca crítica, també estic intentant comprendre la transmissió, la traducció i l’accessibilitat d’aquest treball per a les persones que en formen part, sense menystenir la seva capacitat de comprendre. La seva participació, coneixement, experiència i pràctica són el centre d’aquest treball, però una part de la desmantellació d’identitats construïdes i de treball amb eines decolonials consisteix a involucrar-los, a implicar les persones que són l’epicentre de l’esclavitud, el capitalisme neoliberal i la colonització. L’accessibilitat reforça les seves maneres de (re)afirmar-se, les seves pròpies formes de determinació i no a través de com ‘altres’ i ‘històries’ ho determinen. – Liryc Dela Cruz
Veure notes de “Il Mio Filippino: What The Winds Remember”
- 2023 · col·laboració amb Festival Santarcangelo (Residència en Xarxa)
- Gràcies a nctm e l’arte, sota la direcció de Gabi Scardi, pel suport i la contribució que han fet possible l’èxit d’aquesta residència.