Aimar Pérez Galí

M’agrada definir-me com a ballarí perquè és el que vertebra la meva pràctica, ja sigui en el camp de la coreografia, l’escriptura, la pedagogia, la investigació o la interpretació; tot i que les penso de manera interrelacionada. M’interessa la dansa no com un fi en si mateixa sinó com una eina de transformació crítica social, política i cultural. Em plantejo què passaria si la dansa, o el moviment, formés part del currículum acadèmic del sistema educatiu. M’agrada treballar amb gent, generar comunitat i pensar-me des d’un nosaltres ampli i inclusiu. M’interessa molt el feminisme, la teoria crítica, els estudis de gènere i postcolonials. Des de petit que els meus pares em deien que era massa crític, però aquest esperit crític és el motor que em motiva a seguir investigant i pensant altres maneres de relacionar-nos, sempre entenent el cos com el lloc de l’experiència. Els projectes que desenvolupo parteixen d’aquesta premissa, precisament: el cos com a lloc de l’experiència i com aquesta s’encarna, quins discursos encarnem i la possibilitat que aquests discursos ens ajudin a construir una certa utopia d’emancipació i llibertat. Parteixo sempre d’una investigació profunda sobre un tema o concepte en concret que em desperta un interès particular i busco la manera com aquest es relaciona amb el cos, el moviment i la dansa. Però és important dir que el motor principal és l’amor i la devoció.

http://www.aimarperezgali.com/

2013 · amb Mercat de les Flors · Delta
2014 · col·laboraió Festival Sâlmon< · Accumulating + En RESiDÈNCiA + FF80
2015 · col·laboració FID · Sudando el discurso
2016 · col·laboració Sâlmon< The Touching Community
2017 · amb Mercat de les Flors · Èpica
2018 ·col·laboració Festival Sâlmon< · Èpica

* fotografies de Jordi Surribas i Mònica Lou