Carmela Muñoz
Carmen Muñoz diu que les seves amigues, o les persones que la veuen ballar des de l’afecte, diuen que sempre està “endollada”. I sí, la motiva i la fascina la dansa en el seu sentit més artesanal. Li encanta pensar-la com un teixit o una xarxa, que sosté els cossos i els pensaments (que són la mateixa cosa), i fa que s’ampliï el coneixement. Si hagués de definir-se, diria que és intèrpret, creadora, docent i investigadora. Però creu que és, i que totes som, molt més que això. Se sent molt identificada amb tot el que té a veure amb el procés, amb l’experiència d’exposar-se a passar-hi, recorrent els voltants de l’assumpte ballat i perseguint un pensament crític sobre el mateix. No l’atreuen les certeses, i cada dia es recorda que estem aquí ballant sense la necessitat d’obtenir un producte o un resultat amb valor mercantil. Prefereix merodejar. L’atreuen les perifèries i els contorns. Entén la pràctica com la seva manera de viure i d’intentar entendre què està passant. Li interessa tot allò que no acaba d’encaixar en algun lloc. Es considera un cos híbrid, entregat i rigorós, amb una mirada oberta que surfeja entre la dansa i el flamenc, sense necessitat d’escollir. Estima la dansa i estima el flamenc, però necessita acostar-s’hi a través del context; d’aquesta manera troba una lògica més propera i terrenal. Amb aquesta investigació, li agradaria palpar un lloc més perifèric i estar acompanyada per artistes que admira profundament per la seva rigorositat i les seves maneres de fer: Esther Solé Alarcón i Derek Van den Bulcke.
