Carmen Muñoz
Les meves amigues, o les persones que em veuen ballar des de l’afecte, diuen que sempre estic endollada. I sí, em motiva i em fascina la dansa en el seu sentit més artesanal. M’encanta pensar-la com un teixit o una xarxa, que sosté els cossos i els pensaments (que són una mateixa cosa), i fa que s’ampliï el coneixement. Si hagués de definir-me, diria que sóc intèrpret, creadora, docent i investigadora. Però crec que sóc, i que totes som, molt més que això. Em sento molt identificada amb tot el que té a veure amb el procés, amb l’experiència d’exposar-se a passar per aquí, recorrent els voltants de la qüestió dansada, i perseguint un pensament crític sobre la mateixa. No m’atrauen les certeses, i cada dia em recordo que estem aquí dansant sense la necessitat d’obtenir un producte o un resultat amb un valor mercantil. Prefereixo rondar.
M’atrauen les perifèries i els contorns. Entenc la pràctica com la meva manera de viure i tractar d’entendre què és el que està passant. M’interessa tot allò que no acaba d’encaixar en algun lloc. Em considero un cos híbrid, lliurat i rigorós amb una mirada oberta que surfeja entre la dansa i el flamenc, sense necessitat d’escollir. Estimo la dansa i estimo el flamenc, però necessito acostar-m’hi a través del context, d’aquesta manera trobo una lògica més propera i terrenal. Amb aquesta investigació, m’agradaria tocar un lloc més perifèric, i estar acompanyada per artistes que admiro profundament per la seva rigorositat i les seves maneres de fer: Esther Solé Alarcón i Derek Van den Bulcke.
