D’un temps ençà estic involucrat en la creació d’una mena de somateca, un arxiu corporal de moviments i plantejaments cinètics diversos, que analitzi l’esdevenir animal en relació amb la tecnologia, els processos de subjectivació que organitzen l’estar dels cossos -la seva presència i semiosi- i els actes que la inèrcia configura a procedir. Ocupació per a això, a manera de trops, tecnologies de modelització, plantejaments i diferents metàfores contemporànies que s’empren en àmbits de la Ciència i la Filosofia: com els estats d’agregació de la matèria, la neurociència i les seves imatges, la psicologia i el seu paradigma topològic, l’anatomia i els seus estudis sobre la tensegritat de fluxos de propietat i atractors, la metereologia…
I, per descomptat, l’Art i la seva potència per profanar el paradigma de realitat que, com un somni, compartim. Em mobilitza, a més d’entrar en complexitat, posar en relació les troballes d’aquestes disciplines amb tradicions epistemològiques diferents, algunes minoritzades, i els seus recorreguts; per tal de promoure una ordenació alterna de l’experiència sensible i acompanyar allò que implica des de l’estètica; practicant la crítica que situa la pertinència de la diversitat i el consorci de tecnologies, filosofies i ciències.
www.javiermartin.gal
@javiermartin.derviche
