Il Mio Filippino és una recerca de llarga durada del cineasta i artista sobre la diàspora filipina a Itàlia, que és la tercera comunitat asiàtica més gran al país i la segona més gran a Roma. Lluny del prejudici occidental habitual d’associar un grup ètnic amb una feina, com en el cas de les treballadores domèstiques filipines a Itàlia, Dela Cruz aporta nuances per comprendre aquesta comunitat. Destaca la forta presència i la paradoxa de la seva invisibilització, posant de manifest l’esgotament que experimenten els cossos dels treballadors filipins, ja siguin homes o dones. En última instància, Dela Cruz reflexiona sobre com els processos colonials de control i racialització han modificat la mirada sobre aquests cossos dins de la societat.
Compromès amb les diverses facetes de la creació artística, des del cinema fins a l’actuació, Dela Cruz investiga les diferents esferes de la cultura del seu país natal. Aprofundeix en temes com la cura, les pràctiques indígenes i decolonials, el comerç transpacífic de persones esclavitzades i els principis d’hospitalitat a les Filipines pre i postcolonials. Tot això destaca com aquests aspectes encara influeixen en la percepció sociopolítica de la comunitat filipina.
La meva residència servirà com a reflexió actual i potser com a pregunta en la creació d’aquesta actuació i el procés d’interacció amb els meus col·laboradors. El procés d’interacció és una part important i crítica del nostre treball, sobretot perquè les persones amb qui col·laboro són els autèntics protagonistes d’aquest projecte. Per això, com a part de la recerca crítica, també estic intentant comprendre la transmissió, la traducció i l’accessibilitat d’aquest treball per a les persones que en formen part, sense menystenir la seva capacitat de comprendre. La seva participació, coneixement, experiència i pràctica són el centre d’aquest treball, però una part de la desmantellació d’identitats construïdes i de treball amb eines decolonials consisteix a involucrar-los, a implicar les persones que són l’epicentre de l’esclavitud, el capitalisme neoliberal i la colonització. L’accessibilitat reforça les seves maneres de (re)afirmar-se, les seves pròpies formes de determinació i no a través de com ‘altres’ i ‘històries’ ho determinen. – Liryc Dela Cruz
