UN TOT ARTICULAT és el nom que he trobat en els darrers anys per anomenar allò que considero important a l’hora de practicar la improvisació en dansa i transmetre-la. El cos, per a mi, és una totalitat articulada, no només perquè està compost de parts evidents, sinó també perquè hi ha altres dimensions del cos —com l’emocional i la mental— que integren aquesta totalitat i que no es poden oblidar a l’hora d’entrenar. Ballar, per a mi, té a veure amb la capacitat d’integrar tot el nostre ésser a través del moviment.
Per això, organitzar la nostra atenció a l’hora de moure’ns és una condició bàsica dins del mètode. Pel que fa al contingut, treballarem la dansa mitjançant exercicis enfocats a les diferents velocitats i durades del moviment. Entrarem en la dansa no des de la perspectiva de “QUIN MOVIMENT FAIG?”, sinó més aviat des de “COM SE SENT AIXÒ QUE ESTIC FENT?”. L’objectiu és estudiar la dansa a partir de les sensacions que generen les diferents dinàmiques i com cadascuna d’elles produeix un estat perceptiu específic en el nostre cos.
