Graner

› Notícies

NO FER RES. Converses improductives al paradís

Aquest és un projecte d’experimentació a cavall entre la botànica i les arts vives, un diàleg entre Ventura Garriga i Mariona Naudin amb la col.laboració d’Odil Bright, que té com a objectiu transitar precisament aquesta trobada entre dos móns que normalment trobem aïllats l’un de l’altre. El seu títol, No fer res , respon a una pregunta que fa temps que ens ronda pel cap de formes diverses.

Ventura Garriga porta anys intentant entendre si és possible no fer res; Mariona Naudin no ha parat de produir peces escèniques des de 2012 i fa temps que es pregunta si té gaire sentit seguir obeïnt als ritmes trepidants del mercat cultural. Per a abordar aquesta qüestió ens ubiquem a l’Antic Jardí Botànic per a submergir-nos en el món de les plantes i per a posar en crisi la noció de temps i productivitat.

La intenció és generar preguntes, circuits de pensament genuins que sorgeixin de la trobada entre nosaltres en aquest espai específic. No tenim un objectiu més enllà de l’experimentació i l’observacó  i d’entendre on ens portaran aquestes circumstàncies.

“Una semilla sabe esperar. La mayoría de las semillas esperan un año antes de empezar a crecer; una semilla de cereza puede llegar a esperar hasta cien años sin ninguna dificultad. ¿Y a qué esperan exactamente? (…) Cuando un equipo de científicos rompió la cubierta de una semilla de loto sagrado (Nelumbo nucifera) se encontró con que allí dentro estaba alojado el embrión en su proceso de crecimiento, pero ellos se quedaron solamente con la cáscara. Una vez sometida a prueba de radiocarbono, resultó que la plántula alojada en su interior llevaba dos mil años esperando en una turbera de China. Aquella semillita había mantenido tercamente la esperanza en su propio futuro mientras las civilizaciones humanas aparecían y desaparecían.” La memoria secreta de las hojas (Hope Jahren).

Odil Bright és una artista de Barcelona. Va estudiar el Màster de Composició de Bandes Sonores i Música per a Mitjans Audiovisuals de l’ESMUC. Durant una època va ser pianista en un hotel de la Via Laietana i va ser guitarrista d’una banda de riot grrrls que va tocar al Primavera Sound. Ha composat música per a cinema, teatre i publicitat, i ha treballat per a empreses i institucions com el FC Barcelona, Apple o al Teatre Lliure. Ha fet la banda sonora del documental Me llamo Violeta (Premi del Públic al DocsBarcelona 2019). Actualment està investigant les possibilitats de la creació musical en l’àmbit de la programació multimèdia.

Ventura Garriga és una persona inquieta a qui li agrada no fer res. Jardiner d’ofici, treballa actualment a les oficines de Parcs i Jardins de Barcelona. Li agrada la música, la dansa i les plantes. Introduït, ja d’adult, en el món de la dansa i la performance. Ha participat en espectacles d’artistes com Sonia Gómez o Jerôme Bel. Va estar treballant amb Yujiro Sagami en la peça efímera Living / Dead / Garden que va crear l’artista japonès Yujiro Sagami durant la seva residència a el Graner.

Mariona Naudin treballa en l’àmbit de les Arts Vives però li interessen moltes altres coses com l’antropologia, l’etimologia, els idiomes o l’activisme. Actualment és artista associada del Graner on ha estat treballant de forma intermitent des de 2016. És cofundadora i intèrpret de les companyies Mos Maiorum i Las Detectives, ambdues barcelonines. Actualment es troba en estat artístic semi-vegetatiu i li interessa saber més sobre la vida no-humana i vegetal que la rodeja després d’haver-se passat massa temps intentant entendre l‘homo sapiens sapiens.

Una col·laboració entre el Jardí Botànic  – Museu de ciències naturals de Barcelona i el Graner
Residència artística al Jardí Botànic juny-juliol 2020
Obertura del procés: 16 de juliol (aviat més detalls)