Dins del marc del programa de ciutat Creació i Museus 2026, el Museu Picasso Barcelona i Graner tornen a col·laborar plegats per construir un espai de treball que reculli les inquietuds i els objectius d’ambdós equipaments en relació amb la creació artística actual i el patrimoni de la ciutat de Barcelona. Fruit d’aquest diàleg, s’ha encarregat a les creadores Carmela Muñoz i Juan Carlos Lérida que treballin juntes per crear una peça específica per al Museu, que es presentarà en el marc del programa, dins el Grec Festival de Barcelona.
Lo inevitable: entre la rítmica y la mística de Carmela Muñoz i Juan Carlos Lérida.
Entenent l’obra com a recipient d’experiències i pràctiques que travessen els cossos, Carmela Muñoz i Juan Carlos Lérida miren l’obra de Picasso a través de la seva pròpia. Com una distorsió reveladora, com una sensació de temps suspès. Una mena de miratge que permet que l’inevitable es manifesti.
Fitxa artística:
Informacions pràctiques
- Dates: Divendres 10 i Dissabte 11 de juliol a les 21:30 h.
- Entrada gratuïta. Reserves disponibles properament al web de Creació i Museus (en construcció)
Aquest projecte ofereix a Juan Carlos Lérida i a Carmela Muñoz l’oportunitat de trobar-se d’una manera inèdita fins ara. Si fins ara el seu vincle es definia per una transmissió generacional, ara es desplega en un pla horitzontal, on la seva obra —travessada per trajectòries, contextos i una recerca al voltant de la rítmica i la mística— dialoga amb la de Pablo Picasso, com un miratge.
La recerca metodològica entén l’obra com una experiència de vida que travessa els cossos i que, en aquesta ocasió, es desplega en una relació triangular amb l’obra de Picasso i amb l’espai patrimonial del Museu. Com ell, els artistes comparteixen arrels andaluses i un desenvolupament artístic a Barcelona. El seu treball s’ha forjat en tècniques ortodoxes que, alhora, els han empès a qüestionar-les i transgredir-les, en un gest que és alhora rebel·lia i amor.
En aquest recorregut, emergeix també una relació profunda amb el flamenc: en Picasso, des de la tensió del traç; en ells, des de la rítmica i la mística que habiten els cossos i els espais.
Es tracta d’un projecte d’investigació en què l’obra de Picasso esdevé un detonant per reconèixer-se i reflectir-se en les pròpies pràctiques. Una manera de torçar el temps i d’assumir allò inevitable. És ara.
Llegir més
Llegir menys
