Dins del marc del programa de ciutat Creació i Museus 2026, el Museu Picasso Barcelona i Graner tornen a col·laborar plegats per construir un espai de treball que reculli les inquietuds i els objectius d’ambdós equipaments en relació amb la creació artística actual i el patrimoni de la ciutat de Barcelona. Fruit d’aquest diàleg, s’ha encarregat a les creadores Carmela Muñoz i Juan Carlos Lérida que treballin juntes per crear una peça específica per al Museu, que es presentarà en el marc del programa, dins el Grec Festival de Barcelona.
Lo inevitable: entre la rítmica y la mística de Carmela Muñoz i Juan Carlos Lérida.
Entenent l’obra com a recipient d’experiències i pràctiques que travessen els cossos, Carmela Muñoz i Juan Carlos Lérida miren l’obra de Picasso a través de la seva pròpia. Com una distorsió reveladora, com una sensació de temps suspès. Una mena de miratge que permet que l’inevitable es manifesti.
Fitxa artística:
Direcció, coreografia i interpretació : Juan Carlos Lérida, Carmela Muñoz / Disseny del vestuari: Eugenia Gusmerini / Espai sonor: a determinar / Disseny de la il·luminació: a determinar / Producció executiva: a determinar / Agraïments: Museo Picasso de Málaga, Karen Mora, NunArt, Max Villavecchia, Derek Van den Bulcke / Crèdits de la fotografia de difusió: Eugenia Gusmerini / Coproducció: Graner, centre de creació de dansa i arts vives i Museu Picasso, en el marc del programa Creació i Museus de l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb la col·laboració de Festival Grec de Barcelona i Festival Escena Patrimonio / Creació i Museus és un projecte desenvolupat amb el suport de la Xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona.
Informacions pràctiques:
- Dates: Divendres 10 i Dissabte 11 de juliol a les 21:30 h.
- Entrada gratuïta. Reserves disponibles properament al web de Creació i Museus (en construcció)
Este proyecto ofrece a Juan Carlos Lérida y a Carmela Muñoz la oportunidad de encontrarse de una manera inédita hasta ahora. Si hasta el momento su vínculo se definía por una transmisión generacional, ahora se despliega en un plano horizontal, donde su obra —atravesada por trayectorias, contextos y una investigación en torno a la rítmica y la mística— dialoga con la de Pablo Picasso, como un espejismo.
La investigación metodológica entiende la obra como una experiencia de vida que atraviesa los cuerpos y que, en esta ocasión, se despliega en una relación triangular con la obra de Picasso y con el espacio patrimonial del Museu. Como él, los artistas comparten raíces andaluzas, así como un desarrollo artístico en Barcelona. Su trabajo se ha forjado en técnicas ortodoxas que, al mismo tiempo, los han impulsado a cuestionarlas y transgredirlas, en un gesto que es a la vez rebeldía y amor.
En este recorrido, emerge también una relación profunda con el flamenco: en Picasso, desde la tensión del trazo; en ellos, desde la rítmica y la mística que habitan los cuerpos y los espacios.
Se trata de un proyecto de investigación en el que la obra de Picasso se convierte en un detonante para reconocerse y reflejarse en las propias prácticas. Una forma de torcer el tiempo y de asumir lo inevitable. Es ahora.
Leer más
Leer menos
