Dentro del marco del programa de ciudad Creación y Museos 2026, el Museu Picasso Barcelona y Graner vuelven a colaborar conjuntamente para construir un espacio de trabajo que recoja las inquietudes y los objetivos de ambos equipamientos en relación con la creación artística actual y el patrimonio de la ciudad de Barcelona. Fruto de este diálogo, se ha encargado a las creadoras Carmela Muñoz y Juan Carlos Lérida que trabajen juntas para crear una pieza específica para el Museo, que se presentará en el marco del programa, dentro del Grec Festival de Barcelona.
Lo inevitable: entre la rítmica y la mística de Carmela Muñoz y Juan Carlos Lérida.
Entendiendo la obra como un recipiente de experiencias y prácticas que atraviesan los cuerpos, Carmela Muñoz y Juan Carlos Lérida miran la obra de Picasso a través de la suya propia. Como una distorsión reveladora, como una sensación de tiempo suspendido. Una especie de espejismo que permite que lo inevitable se manifieste.
Ficha artística:
Dirección, coreografía e interpretación: Juan Carlos Lérida, Carmela Muñoz / Diseño de vestuario: Eugenia Gusmerini / Espacio sonoro: por determinar / Diseño de iluminación: por determinar / Producción ejecutiva: por determinar / Agradecimientos: Museo Picasso Málaga, Karen Mora, NunArt, Max Villavecchia, Derek Van den Bulcke / Créditos de la fotografía de difusión: Eugenia Gusmerini / Coproducción: Graner, centro de creación de danza y artes vivas, y Museu Picasso, en el marco del programa Creació i Museus del Instituto de Cultura de Barcelona. Con la colaboración del Grec Festival de Barcelona y el Festival Escena Patrimonio / Creación y Museos es un proyecto desarrollado con el apoyo de la Xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona.
Información práctica:
- Fechas: viernes 10 y sábado 11 de julio a las 21:30 h
- Entrada gratuita. Reservas disponibles próximamente en la web de Creació i Museus (en construcción).
Aquest projecte ofereix a Juan Carlos Lérida i a Carmela Muñoz l’oportunitat de trobar-se d’una manera inèdita fins ara. Si fins ara el seu vincle es definia per una transmissió generacional, ara es desplega en un pla horitzontal, on la seva obra —travessada per trajectòries, contextos i una recerca al voltant de la rítmica i la mística— dialoga amb la de Pablo Picasso, com un miratge.
La recerca metodològica entén l’obra com una experiència de vida que travessa els cossos i que, en aquesta ocasió, es desplega en una relació triangular amb l’obra de Picasso i amb l’espai patrimonial del Museu. Com ell, els artistes comparteixen arrels andaluses i un desenvolupament artístic a Barcelona. El seu treball s’ha forjat en tècniques ortodoxes que, alhora, els han empès a qüestionar-les i transgredir-les, en un gest que és alhora rebel·lia i amor.
En aquest recorregut, emergeix també una relació profunda amb el flamenc: en Picasso, des de la tensió del traç; en ells, des de la rítmica i la mística que habiten els cossos i els espais.
Es tracta d’un projecte d’investigació en què l’obra de Picasso esdevé un detonant per reconèixer-se i reflectir-se en les pròpies pràctiques. Una manera de torçar el temps i d’assumir allò inevitable. És ara.
Llegir més
Llegir menys
